Dementia praecox

Dementia praecox (una "demència prematura" o "bogeria precoç") és un trastorn psicòtic crònic i deteriorant caracteritzat per una ràpida desintegració cognitiva, que normalment s'inicia en l'adolescència o al principi de la vida adulta. Arnold Pick (1851–1924), va ser el primer a usar aquest terme l'any 1891. En un breu informe descriu el cas d'una persona que patia un trastorn psicòtic similar a l'hebefrènia. El psiquiatre Emil Kraepelin (1856–1926) va popularitzar aquest terme i finalment es va canviar el concepte de la malaltia i es va passar a dir-ne esquizofrènia.^[1] Kraepelin va reduir la complexa taxonomia psiquiàtrica del segle xix en només dues classes: psicosi maníaco-depressiva i la dementia praecox.

Kraepelin veia la dementia praecox com una malaltia que progressivament es deteriora i de la qual no hi ha recuperació, una bogeria inexplicable i incurable.