Back الملاك الأزرق Arabic Синият ангел Bulgarian فریشتە شینەکە CKB Modrý anděl Czech Yr Angel Glas Welsh Den blå engel Danish Der blaue Engel German Ο γαλάζιος άγγελος Greek The Blue Angel English Der Blaue Engel Esperanto
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Josef von Sternberg |
| Protagonistes | |
| Producció | Erich Pommer |
| Dissenyador de producció | Otto Hunte |
| Guió | Carl Zuckmayer, Karl Vollmöller, Robert Liebmann, Heinrich Mann i Josef von Sternberg |
| Música | Friedrich Hollaender |
| Fotografia | Günther Rittau i Hans Schneeberger |
| Productora | Universum Film AG |
| Distribuïdor | Universum Film AG i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Alemanya |
| Estrena | 1930 |
| Durada | 108 min |
| Idioma original | alemany anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Basat en | Professor Unrat |
| Gènere | drama i pel·lícula basada en una obra literària |
| Lloc de la narració | Alemanya |
         
| |
Der blaue Engel (literalment en català, "L'àngel blau") és una pel·lícula alemanya de 1930 dirigida per Josef von Sternberg a Berlín. Està basada en la novel·la de Heinrich Mann Professor Unrat.
Aquesta pel·lícula és considerada com el primer film sonor important fet a Alemanya. Portà a la seva actriu protagonista Marlene Dietrich a la celebritat.[1] A més va fer conèixer la cançó de Friedrich Hollaender Ich bin von Kopf bis Fuß auf Liebe eingestellt (popularitzada més tard en anglès com Falling in Love Again).
- ↑ Bordwell, David; Kristin Thompson [1994]. «The Introduction of Sound». A: Film History: An Introduction. 2nd Edition. New York City: McGraw-Hill, 2003, p. 204. ISBN 978-0071151412.