Back التهاب الجلد الهربسي الشكل Arabic Duhringova nemoc Czech Dermatitis herpetiformis Duhring German Dermatitis herpetiformis English Dermatitis herpetiforme Spanish Ihokeliakia Finnish Dermatite herpétiforme French Dermatite erpetiforme di Duhring Italian Dermatitis herpetiformis Dutch Dermatitis herpetiformis NB
  | |
| Tipus | malaltia autoimmunitària de la pell i el teixit connectiu, malaltia ampul·lar de la pell, pemfigoide i malaltia |
|---|---|
| Epònim | Louis Adolphus Duhring |
| Especialitat | dermatologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Classificació | |
| CIM-11 | EB44 |
| CIM-10 | L13.0 |
| CIM-9 | 694.0 |
| CIAP | S99 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 3597 |
| MedlinePlus | 001480 |
| eMedicine | 1062640 |
| MeSH | D003874 |
| Orphanet | 1656 |
| UMLS CUI | C0011608 |
| DOID | DOID:8505 |
La dermatitis herpetiforme (DH) és una afecció crònica autoimmunitària amb butllofes a la pell,[1] caracteritzada per una picor intensa i amb les butllofes plenes d'un líquid aquós.[2] La DH és una manifestació cutània de la malaltia celíaca,[3] encara que no es coneix el mecanisme causal exacte. La DH no està relacionada ni causada per l'herpesvirus; el nom significa que es tracta d'una inflamació de la pell amb un aspecte semblant (del llatí -formis) a l'herpes.
L'edat d'inici sol ser d'entre 15 i 40 anys, però la DH també pot afectar nens i persones grans. Els homes estan lleugerament més afectats que les dones.[4] Les estimacions de prevalença de DH varien d'1 de cada 400 a 1 de cada 10.000. És més comú en pacients d'ascendència del nord d'Europa i del nord de l'Índia, i s'associa amb els haplotips de l'antigen leucocitari humà (HLA) HLA-DQ2 o HLA-DQ8 juntament amb la malaltia celíaca i sensibilitat al gluten.[5][6][7][8][9][10]
La dermatitis herpetiforme va ser descrita per primera vegada per Louis Adolphus Duhring el 1884.[11] El 1967 es va reconèixer una connexió entre la DH i la malaltia celíaca.[11][12]
- ↑ «Dermatitis herpetiformis and rheumatoid arthritis». Indian J Dermatol Venereol Leprol, 68, 4, 2002, pàg. 229–30. PMID: 17656946.
- ↑ «Dermatitis Herpetiformis». American Osteopathic College of Dermatology.
- ↑ «Dermatitis Herpetiformis». [Consulta: 20 abril 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ Salmi, T. T.; Hervonen, K.; Kautiainen, H.; Collin, P.; Reunala, T. «Prevalence and incidence of dermatitis herpetiformis: a 40-year prospective study from Finland». The British Journal of Dermatology, 165, 2, 8-2011, pàg. 354–359. DOI: 10.1111/j.1365-2133.2011.10385.x. ISSN: 1365-2133. PMID: 21517799.
- ↑ «Dermatitis Herpetiformis». Medscape. emedicine from WebMD, 18-05-2007.
- ↑ «Dermatitis herpetiformis: Potential for confusion with linear IgA bullous dermatosis on direct immunofluorescence». Dermatology Online Journal, 14, 1, 2008, pàg. 21. DOI: 10.5070/D32KW0R6BH. PMID: 18319038.
- ↑ «Dermatitis herpetiformis and gluten-free diet». Dermatology Online Journal, 11, 1, 2005, pàg. 6. DOI: 10.5070/D32622H9K7. PMID: 15748547.
- ↑ «Dermatitis Herpetiformis». Patient UK. Arxivat de l'original el 2013-07-06. [Consulta: 27 octubre 2023].
- ↑ «Dermatitis Herpetiformis». National Digestive Diseases Information Clearinghouse. Arxivat de l'original el 2009-07-20.
- ↑ Spurkland, A.; Ingvarsson, G.; Falk, E. S.; Knutsen, I.; Sollid, L. M.; Thorsby, E. «Dermatitis herpetiformis and celiac disease are both primarily associated with the HLA-DQ (alpha 1*0501, beta 1*02) or the HLA-DQ (alpha 1*03, beta 1*0302) heterodimers». Tissue Antigens, 49, 1, 1-1997, pàg. 29–34. DOI: 10.1111/j.1399-0039.1997.tb02706.x. ISSN: 0001-2815. PMID: 9027962.
- ↑ 11,0 11,1 «What Is Dermatitis Herpetiformis?».
- ↑ «Transglutaminase autoantibodies in dermatitis herpetiformis and celiac sprue». J. Invest. Dermatol., 128, 2, 2-2008, pàg. 332–5. DOI: 10.1038/sj.jid.5701041. PMID: 17762854.