Tipus | dermatitis, pitiriasi esteatoide, CIM-10 Capítol XII: Malalties de la pell i el teixit subcutani, seborrea i malaltia |
---|---|
Especialitat | dermatologia |
Clínica-tractament | |
Medicació sulfacetamida, àcid salicílic, chloroxine (en) , Disulfur de seleni, ketoconazole (en) , betametasona, pyrithione zinc (en) , ciclopirox i desonida | |
Classificació | |
CIM-11 | EA81 |
CIM-10 | L21 |
CIM-9 | 690 |
CIAP | S86 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0141417 |
DiseasesDB | 11911 |
MedlinePlus | 000963 |
eMedicine | 00000 |
MeSH | D012628 |
UMLS CUI | C0036508 i C3806554 |
DOID | DOID:8741 |
La dermatitis seborreica o seborrea és una malaltia de la pell que afecta el cuir cabellut, la cara i el tors. És causant de pell vermellosa, irritada, escatosa i casposa. Afecta en particular les zones de la pell riques en glàndules sebàcies. Es creu que és causada per la infecció del fong Malassezia furfur (conegut anteriorment com Pityrosporum ovale) en individus amb poca immunitat i una alta producció de greix cutani.[1]
En un individu de funcionament normal, el fong prospera sense problemes, però en aquells afectats per la seborrea, l'epidermis del cos respon de manera no favorable a la infecció, inflamant-se i desprenent petites escates blanquinoses o groguenques en un intent fallit de lliurar-se del fong.[2]
És una hipersecreció de les glàndules sebàcies del cuir cabellut, que greixa a l'excés el cabell i el cuir cabellut, sent un problema estètic i dermatològic de gran importància que acostuma a accelerar la caiguda del cabell. En alguns casos es presenta íntimament unida a la pitiriasi i en altres, principalment quan es fa crònica, pot ser un símptoma precursor d'una possible alopècia seborreica.
La pitiriasi versicolor pot presentar-se conjuntament amb dermatitis seborreica del cuir cabellut, en la qual hi ha un procés inflamatori amb una fina descamació d'aspecte serós. Els cabells engreixinats per aquesta secreció sebàcia es tornen brillants, aferradissos, pesats, difícils de pentinar i acumulen brutícia fàcilment. Amb freqüència, el sèu experimenta processos oxidatius que generen mala olor. La secreció de sèu és baixa durant la infància, mentre que és elevada en la pubertat, arribant a la seva màxima producció en adults, per a després decréixer en la senectut.