Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Tipus | desert ecoregió WWF | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localitzat a l'àrea protegida | Parc Nacional de la Gran Conca | ||||
Localització | |||||
Entitat territorial administrativa | Califòrnia (EUA), Nevada (EUA), Oregon (EUA) i Utah (EUA) | ||||
| |||||
El Desert de la Gran Conca és un desert dels Estats Units que forma part de la Gran Conca entre Sierra Nevada i la serralada Wasatch. El desert és una regió geogràfica que se superposa en gran manera a l'estepa arbustiva de la Gran Conca definida pel Fons Mundial per la Natura i a l'ecoregió de la Conca Central i la Serralada (Central Basin and Range) definida per l'Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units i el Servei Geològic dels Estats Units. És un desert temperat amb estius calorosos i secs, i hiverns nevats.[1] El desert abasta una gran part de l'estat de Nevada i s'estén a l'oest d'Utah, l'est de Califòrnia i Idaho. És un dels quatre deserts biològicament definits d'Amèrica del Nord, a més dels deserts de Mojave, Sonora i Chihuahua.[2] La topografia de conques i serres caracteritza el desert: valls amples vorejades per serralades paral·leles generalment orientades al nord-sud. Hi ha més de 33 cims dins del desert amb pics superiors a 3.000 m, però les valls de la regió també són altes, la majoria amb elevacions superiors als 1.200 m. Les comunitats biològiques del desert de la Gran Conca varien segons l'altitud: des dels llacs secs i salats baixos, fins a passar per valls d'artemísia, i als boscos de ginebres. La significativa variació entre valls i cims ha creat una gran varietat d'hàbitats, que al seu torn ha conduït a moltes poblacions petites i aïllades d'espècies vegetals i animals genèticament úniques en tota la regió. Segons Grayson,[2] més de 600 espècies de vertebrats viuen a la Gran Conca florística, que té una petjada d'àrea similar a l'ecoregió. Seixanta-tres d'aquestes espècies s'han identificat com a espècies amenaçades a causa de la contracció dels hàbitats naturals (per exemple, el gall de les artemises gros, la guineu menuda, la rata cangur d'Ord i Phrynosoma platyrhinos).[3]
L'ecologia del desert també varia segons la geografia. L'alta elevació i la ubicació del desert entre serralades influeixen en el clima regional: el desert format per l'ombra de pluja de Sierra Nevada bloqueja la humitat de l'oceà Pacífic, mentre que les muntanyes Rocoses creen un efecte de barrera que restringeix la humitat del golf de Mèxic.[4] Les diferents ubicacions del desert tenen precipitacions diferents, segons la força d'aquestes ombres de pluja. L'entorn està influït pels llacs del Plistocè, que es van assecar després de l'última era glacial: el llac Lahontan i el llac Bonneville. Cadascun d'aquests llacs va deixar-hi diferents quantitats de salinitat i alcalinitat.