Taula central del Retaule del Centenar de la Ploma(datat entre 1401 i 1405), que representa la batalla del Puig, el 1237. Atribuït inicialment a Marçal de Sax, i amb posterioritat a Miquel Alcanyís. Londres: Victoria and Albert Museum.Un destrer (a la dreta en primer pla), segons una miniatura de les Grandes Chroniques de France, de Jean Fouquet.
El destrer[1][2][3] era el tipus de cavall de guerra més valuós de l'època medieval. Era el cavall que muntaven els cavallers en batalles, justes i torneigs. Les fonts angleses contemporànies l'anomenaven Great Horse, més per les seves característiques que per la seva alçada.[4]
El terme destrer deriva del llatí vulgar dextrarius, que significa dretà. La denominació fa referència a la manera de portar l'escuder el cavall a la mà dreta, en destre, mentre que el cavaller muntava un cavall inferior. Així, el destrer arribava a la batalla descansat, sense que l'hagués cavalcat ningú.[5][6][7]
Els destrers eren animals cars i escassos, que no estaven a l'abast de tots els cavallers. Les muntures habituals eren els rossins i els corsers. En molts documents no hi ha cap diferència entre els destrers i els corsers.[8][9]