![]() ![]() | |
Tipus | diabetis mellitus, complicació de l'embaràs, el part i el puerperi, diabetis mellitus i embaràs, malaltia i complicacions de l'embaràs ![]() |
---|---|
Especialitat | obstetrícia i endocrinologia ![]() |
Patogènesi | |
Associació genètica | CDKAL1 (en) ![]() ![]() ![]() |
Classificació | |
CIM-11 | JA63.2 ![]() |
CIM-10 | O24.4 ![]() |
CIM-9 | 648.8 ![]() |
CIAP | W85 ![]() |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 5195 ![]() |
MedlinePlus | 000896 ![]() |
Patient UK | gestational-diabetes ![]() |
MeSH | D016640 ![]() |
UMLS CUI | C0085207 ![]() |
DOID | DOID:11714 i DOID:1550 ![]() |
La diabetis mellitus gestacional (DMG) és un tipus de diabetis mellitus que es caracteritza per un augment de glucosa a la sang, hiperglucèmia, induïda per l'embaràs.[1] La diabetis gestacional generalment provoca pocs símptomes;[1] però, augmenta el risc de preeclàmpsia, depressió i de necessitat d'una cesària. Els nadons nascuts de mares amb diabetis gestacional mal tractada tenen un major risc de patir macrosomia, de tenir hipoglucèmia després del naixement i d'icterícia.[1][2] Si no es tracta, la diabetis també pot provocar una mort fetal.[1] El risc de complicacions en el part també és més elevat.[2] A llarg termini, els fills tenen més risc de patir sobrepès i de desenvolupar diabetis tipus 2.[1]
La diabetis gestacional pot ocórrer durant l'embaràs a causa de la resistència a la insulina o de la reducció de la producció d'insulina.[1] Els factors de risc inclouen el sobrepès, tenir diabetis gestacional prèviament, antecedents familiars de diabetis tipus 2 i tenir síndrome d'ovari poliquístic.[1] El diagnòstic es fa mitjançant anàlisis de sang.[1] Per a les persones amb risc normal, es recomana fer-se un cribratge entre les 24 i les 28 setmanes de gestació.[1][3] Per a aquells amb alt risc, es poden fer proves a la primera visita prenatal.[1]
La pateixen entre el 3% i el 9% de dones embarassades, en funció de la població estudiada.[3][4]
Sovint es regula simplement amb una dieta adient i exercici físic, però és possible que la dona amb diabetis gestacional hagi de punxar-se amb insulina durant l'embaràs. Després del part, la gran majoria de diabetis gestacionals desapareixen, excepte en les diabètiques que ja ho eren, que ho continuaran sent. Si s'ha tingut diabetis gestacional en un embaràs, la freqüència d'aparició en gestacions posteriors és alta.[5] Aquestes dones tenen un major risc de desenvolupar diabetis tipus 2.[3]