Altres noms | Palmirenc, Arameu de Palmira |
---|---|
Tipus | dialecte |
Ús | |
Autòcton de | Palmira |
Estat | Palmira (Actual Síria) |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques llengües semítiques occidentals llengües semítiques centrals llengües semítiques nord-occidentals arameu | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet de Palmira |
Codis | |
ISO 639-2 | arc (antic arameu) |
Linguist List | qhy-pal |
El palmirenc o arameu de Palmira va ser un dialecte de l'arameu occidental, amb influències de l'àrab,[1] parlat a la ciutat de Palmira, Síria, fins a finals del segle iii després de Crist.[2] El desenvolupament de subsegüents variants de l'arameu va donar pas a la creació de l'alfabet de Palmira.
Fins a l'any 274 dC,[nota 1] els habitants de la ciutat parlaven el palmirenc i utilitzaven la gramàtica de l'alfabet de Palmira per escriure.[3] L'ús del llatí era minoritari i excepcional, i el grec només es feia servir, aparentment, per qüestions diplomàtiques i afers comercials importants;[1] després de la conquesta per part dels àrabs, de Palmira, el grec va ser reemplaçat per l'àrab, del que va evolucionar un nou dialecte de Palmira.[4]
Altres dialectes d'arameu occidental inclouen el nabateu i el judeo-arameu. Es segueixen parlant variants de l'arameu occidental en pobles de Síria com Ma'loula, Bakh`un i Jubb`adin.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/>
corresponent.