Dialecte d'Erevan

Infotaula de llenguaDialecte d'Erevan
Tipusdialecte Modifica el valor a Wikidata
Dialecte dearmeni Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
armeni Modifica el valor a Wikidata
La difusió del dialecte de Erevan d'acord amb Classificació dels dialectes armenis de Hratxià Atxarian, 1909

El dialecte d'Erevan (Երևանի բարբառ: Yerevani barbař) és un dialecte de l'armeni oriental parlat a la capital de l'República d'Armènia, Erevan. El seu volcabulari està compost en gran part pels mots de l'armeni clàssic o grabar.[1] A través de la història el dialecte ha estat influït per diverses llengües, especialment pel rus, el persa i hi roman una presència important de manlleus avui en dia.[2]

Històricament, se'l coneixia com a dialecte d'Ararat (Արարատյան բարբառ), en referència a la Plana de l'Ararat on es parla principalment. Al segle xix es va fer esforços per crear una llengua armènia adient per a la literatura nacional. El 1841, el prominent escriptor armeni Khatxatur Abovian va completar la seva novel·la Ferides d'Armènia, escrita al dialecte d'Erevan. La importància del dialecte va créixer el 1918, quan Erevan va convertir-se en la capital de la República d'Armènia (1918-1920). Durant el període soviètic, entre 1920 i 1991, l'armeni oriental i el dialecte d'Erevan van ser influïts de forma important per la llengua predominant i al final de la dècada de 1980 la russificació es va considerar perjudicial per al futur de l'armeni en general.[3]

Avui en dia, el dialecte d'Erevan, que és la base de l'armeni col·loquial,[4][5] és parlat per almenys 1 milió de persones que viuen a la capital. Addicionalment, pràcticament tots els dialectes que es parlen a la República d'Armènia, la República de l'Alt Karabagh i la regió de Samtskhe-Javakheti de Geòrgia estan influïts pel dialecte d'Erevan a través del sistema educatiu.[3] La major part dels emmigrants armenis recents, que se n'han anat a països estrangers a partir de finals de la dècada de 1980, parlen aquest dialecte.[6]

  1. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Markossian
  2. Baghdassarian-Tapaltsian, S. H. «Relació entre els dialectes de l'Ararat i de Bayazet» (en armeni). Patma-Banasirakan Handes. Acadèmia nacional armènia de les ciències [Erevan], 4, 1971, pàg. 217–234. Arxivat de l'original el 2014-07-14 [Consulta: març 2013].
  3. 3,0 3,1 Ammon, Ulrich; Dittmar, Norbert; Mattheier, Klaus J. Sociolinguistics: an international handbook of the science of language and society (en anglès). Berlín: Walter de Gruyter GmbH & Co. KG, 2006, p. 1900–1901]. ISBN 978-3-11-018418-1. 
  4. Aldosari, Ali. Middle East, western Asia, and northern Africa (en anglès). Tarrytown, NY: Marshall Cavendish, 2007, p. 769. ISBN 9780761475712. 
  5. Dana, Léo Paul. World Encyclopedia of Entrepreneurship (en anglès). Cheltenham: Edward Elgar Publishing, 2011, p. 199. ISBN 9781849808453. 
  6. Samkian, Artineh. Constructing Identities, Perceiving Lives: Armenian High School Students' Perceptions of Identity and Education (en anglès). Los Angeles: University of California, 2007, p. 126. ISBN 9780549482574. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne