Dialecte xurro

Lingüística castellana
Dialectes Divisió dialectal del castellà EUROPEU a) Castellà septentrional    1. Castellà aragonès    2. Castellà català    3. Castellà valencià    4. Castellà burgalès (Desaparegut) b) Castellà meridional    1. Castellà andalús         1. Andalús cecejat         2. Andalús sesejat    2. Castellà murcià AFRICÀ a) Castellà canari b) Castellà sahrauí c) Castellà equatoguineà ASIÀTIC a) Castellà filipí NORD-AMERICÀ a) Castellà mexicà b) Castellà estatunidenc    1. Castellà noumexicà c) Castellà caribeny d) Castellà centreamericà SUD-AMERICÀ a) Castellà de terres altes    1. Castellà colombià    2. Castellà veneçolà    3. Castellà equatorià    4. Castellà peruà    5. Castellà bolivià b) Castellà riuplatenc    1. Castellà paraguaià    2. Castellà argentí    3. Castellà uruguaià c) Castellà xilè DIALECTES NO CLASSIFICATS a) Lunfardo b) Llanito c) Spanglish d) Catanyol e) Portunyol LLENGÜES DERIVADES a) Judeocastellà a) Chavacano b) Papiament
Gramàtica Accentuació Alfabet Conjugació verbal Verbs irregulars Ortologia Ortografia Fonètica Llista de falsos amics del català amb el castellà
Literatura Mio Cid Gonzalo de Berceo Joan Manuel de Castella Garcilaso de la Vega Miguel de Cervantes - Don Quixot Calderón de la Barca Quevedo Gaspar Melchor de Jovellanos Benito Pérez Galdós
Història Segle XIII - xv: Mester de Clerecia Segle XVII: Segle d'or espanyol Segle XIX: Generació del 98 Segle XX: Generació del 27
Institucions Real Academia Española Institut Cervantes Asociación de Academias de la Lengua Española

El xurro, també conegut com a parla xurra (castellà: habla churra),^[1] és la denominació popular que reben les varietats lingüístiques del castellà parlades a les comarques xurres del País Valencià (Alt Millars, Alt Palància, Racó d'Ademús, La Serrania i La Foia de Bunyol), i que presenta una sèrie de trets compartits amb les comarques frontereres d'Aragó. També es consideren xurres les poblacions següents: Olocau del rei, Sinarques, Xera, Millares, Tous, Cortes de Pallás, Gàtova i Marines, així com les poblacions de Domenyo, Loriguilla y Sant Antoni de Benaixéber. Es tracta d'un dialecte del castellà que és el resultat de la castellanització de l'aragonès propi d'aquests territoris; en conseqüència, conté nombrosos aragonesismes, que s'afegeixen als valencianismes propis i habituals en el castellà del País Valencià.