Back Diario de Barcelona AN Diario de Barcelona English Diario de Barcelona Spanish Diario de Barcelona French
 Portada del primer exemplar  | |
| Tipus | diari |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | castellà, català i francès |
| Data d'inici | 1r octubre 1792 |
| Data de finalització | 2009 |
| Lloc de publicació | Barcelona |
| Estat | Espanya |
| Identificadors | |
| ISSN | 2254-5050 |
El Diario de Barcelona és una publicació periòdica en castellà (durant la Guerra del Francès es va publicar en català i francès) fundada el 1792 per Pere Pau Husson de Lapazaran[1] i adquirida el 1814 per Antoni Brusi i Mirabent,[2] el que li valgué el nom popular d'El Brusi.
Cal precisar, però, que un diari d'aquella època era força diferent dels actuals. No acostumava a tenir més de quatre o vuit pàgines, i després del santoral, els anuncis oficials o bans de les autoritats, la resta quedava destinada a enumerar les entrades i sortides de vaixells, les hores de sortida dels carruatges i diligències de transport, les afeccions meteorològiques, les pèrdues i troballes i les funcions de l'únic teatre de Barcelona, que era el de la Santa Creu, després anomenat Principal. Estaven prohibides les notícies polítiques i els articles d'opinió, que no van introduir-se fins als anys quaranta del segle xix. Només després, ja en l'etapa d'Antoni Brusi i Ferrer, incorporà textos d'opinió i d'informació política, prohibits abans, i treballà sense treva pels tres ideals conservadors de «religió, monarquia i pàtria» que sempre guiaren la seva conducta periodística.
Iniciat el segle xx, el diari va entrar en decadència a causa de conflictes interns de la família Brusi, amb continus canvis de directors. Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola, la seva producció es va aturar el 1937. Va renéixer el 1940 gràcies a la fidelitat a la causa monàrquica i al seu barcelonisme. L'any 1985, l'Ajuntament de Barcelona en va comprar la capçalera. Va passar per diferents propietaris fins al 1994, any en què va deixar de publicar-se en paper. En la seva última etapa la seva edició va ser on-line,[3] fins al 2009, en què va desaparèixer.
A finals de l'any 2019, l'Ajuntament de Barcelona va cedir la capçalera del diari a la Universitat Pompeu Fabra. El nou Diari de Barcelona és multiplataforma, i les seccions tampoc són les convencionals. Els redactors són estudiants de mateixa universitat, sobretot del grau en Periodisme, i la intenció és la fer un diari slow journalism dirigit principalment a joves de 16 a 30 anys.
- ↑ Álvarez Calvo, Joaquín. Diario de Barcelona: su fundación e historia, 1792-1938. Imprenta La Neotipía, 1940, p. 49.
- ↑ Álvarez Calvo, Joaquín. Diario de Barcelona: su fundación e historia, 1792-1938. Imprenta La Neotipía, 1940, p. 48.
- ↑ Domènech, Sílvia (dir.); Torrella, Rafel; Ruiz, Montserrat. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació: guia dels fons i les col·leccions de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Arxiu Municipal de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 285. ISBN 978-84-9850-029-5.