Back Diarree Afrikaans Meteūtsiht ANG إسهال Arabic Foria AST Jiphilla jaqukipata Aymara Diareya Azerbaijani ایسهال AZB Дыярэя Byelorussian Дыярэя BE-X-OLD Диария Bulgarian

Diarrea

Plantilla:Infotaula malaltiaDiarrea
Micrografia electrònica d'un rotavirus, la causa de gairebé el 40% de les hospitalitzacions per diarrea en infants de menys de cinc anys[1] modifica
Tipusmalaltia de l'aparell digestiu, signe clínic, símptoma a les deposicions i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia i gastroenterologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
àcid carbònic, lidamidina i Sals de rehidratació oral Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Causat perrotavirus Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11ME05.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A09, K59.1
CIM-9787.91
CIAPD11 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0098941 Modifica el valor a Wikidata
OMIM123400 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB3742 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003126 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine928598 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKacute-diarrhoea-in-adults-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD003967 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0013369 i C0011991 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:13250 Modifica el valor a Wikidata

La diarrea (popularment cagarrines, cagarel·la, caguetes, cagueroles, caganya) és un trastorn consistent en tenir almenys tres deposicions intestinals soltes, líquides o aquoses cada dia.[2] Sovint dura uns quants dies i pot provocar deshidratació a causa de la pèrdua de líquids.[2] Els signes de deshidratació sovint comencen amb cansament, pèrdua de l'elasticitat normal de la pell i comportament irritable.[2] Això pot progressar cap a una disminució de la micció, pèrdua del color de la pell, una freqüència cardíaca ràpida i un disminució de la capacitat de resposta a mesura que es torna més greu.[2] Són normals les femtes fluixes però no aquoses en nadons que són exclusivament alletats.[2]

La causa més comuna és una infecció dels intestins a causa d'un virus, un bacteri o un paràsit, una afecció també coneguda com a gastroenteritis.[2] Aquestes infeccions s'adquireixen sovint a partir d'aliments o aigua que han estat contaminats per excrements, o directament d'una altra persona que està infectada.[2] Els tres tipus de diarrea són: diarrea aquosa de curta durada, diarrea sanguinolenta de curta durada i diarrea persistent (durada més de dues setmanes, que pot ser aquosa o sagnant).[2] La diarrea aquosa de curta durada pot ser deguda al còlera, encara que això és rar en els món desenvolupat.[2] Si hi ha sang, també es coneix com a disenteria.[2] Una sèrie de causes no infeccioses poden provocar diarrea.[3] Aquestes inclouen la intolerància a la lactosa, síndrome de l'intestí irritable, sensibilitat no celíaca al gluten, malaltia celíaca, malaltia inflamatòria intestinal (com la colitis ulcerosa), hipertiroïdisme, diarrea per àcids biliars i una sèrie de medicaments (com la metformina o els antibiòtics).[3][4][5] En la majoria dels casos, no calen cultius de femta per confirmar la causa exacta.[6]

La diarrea es pot prevenir millorant el sanejament, l'aigua potable neta i el rentat de mans amb sabó.[2] També es recomana la lactància materna durant almenys sis mesos i, en alguns països, la vacuna contra el rotavirus.[2] El tractament d'elecció és la solució de rehidratació oral (SRO): aigua neta amb quantitats modestes de sals i sucre.[2] Si no hi ha SRO comercials, es poden utilitzar solucions casolanes.[7] S'ha estimat que aquests tractaments han salvat 50 milions de nens en els últims 25 anys.[1] Quan les persones tenen diarrea es recomana que continuïn menjant aliments saludables i els nadons continuin amb la lactància materna.[2] En aquells amb deshidratació severa, és necessària la teràpia intravenosa.[2] La majoria dels casos, però, es poden gestionar bé amb líquids per via oral.[8] Els antibiòtics, encara que s'utilitzen poques vegades, es poden recomanar en alguns casos, com ara aquells que tenen diarrea sanguinolenta. i febre alta, aquells amb diarrea severa després de viatjar i aquells que presentin bacteris o paràsits específics al cultiu o l'examen de la femta.[6] La loperamida pot ajudar a disminuir el nombre de deposicions, però és no recomanat en persones amb malaltia greu.[6]

Es produeixen entre 1,7 i 5 mil milions de casos de diarrea a l'any.[2][3][9] És més comú als països en desenvolupament, on els nens petits tenen diarrea de mitjana tres vegades l'any.[2] El total de morts per diarrea s'estima en 1,53 milions el 2019, per sota dels 2,9 milions el 1990.[10] El 2012, va ser la segona causa més freqüent de morts en nens en menors de cinc anys (0,76 milions o 11%).[2][11] Els episodis freqüents de diarrea també són una causa freqüent de malnutrició i la causa més freqüent en els menors de cinc anys.[2] Altres problemes a llarg termini que poden derivar-hi inclouen creixement retardat i desenvolupament intel·lectual deficient.[11]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Rotavirus particles» (PDF). World Health Organization, 08-11-2010. Arxivat de l'original el 8 novembre 2010.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 «Diarrhoeal disease Factsheet», 02-05-2017. [Consulta: 29 octubre 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Abdelmalak B, Doyle J. Anesthesia for otolaryngologic surgery. Cambridge University Press, 2013, p. 282–287. ISBN 978-1-107-01867-9. 
  4. ↑ Sapone A, Bai JC, Ciacci C, Dolinsek J, Green PH, Hadjivassiliou M, Kaukinen K, Rostami K, Sanders DS, Schumann M, Ullrich R, Villalta D, Volta U, Catassi C, Fasano A «Spectrum of gluten-related disorders: consensus on new nomenclature and classification». BMC Medicine, 10, 2-2012, pàg. 13. DOI: 10.1186/1741-7015-10-13. PMC: 3292448. PMID: 22313950.
  5. ↑ Slattery SA, Niaz O, Aziz Q, Ford AC, Farmer AD «Systematic review with meta-analysis: the prevalence of bile acid malabsorption in the irritable bowel syndrome with diarrhoea». Alimentary Pharmacology & Therapeutics, 42, 1, 7-2015, pàg. 3–11. DOI: 10.1111/apt.13227. PMID: 25913530.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 DuPont, HL «Acute infectious diarrhea in immunocompetent adults». The New England Journal of Medicine, 370, 16, 4-2014, pàg. 1532–40. DOI: 10.1056/nejmra1301069. PMID: 24738670.
  7. ↑ Crockett ME, Keystone JS. «Protection of Travelers». A: Fischer M, Long SS, Prober CG. Principles and practice of pediatric infectious diseases. 4th. Edimburg: Elsevier Saunders, 2012, p. 82. ISBN 978-1-4557-3985-1. 
  8. ↑ «Nation's Emergency Physicians Announce List of Test and Procedures to Question as Part of Choosing Wisely Campaign». Choosing Wisely, 14-10-2013. Arxivat de l'original el 17 maig 2014. [Consulta: 18 juny 2014].
  9. ↑ Vos T, Barber RM, Bell B, Bertozzi-Villa A, Biryukov S, Bolliger I «Global, regional, and national incidence, prevalence, and years lived with disability for 301 acute and chronic diseases and injuries in 188 countries, 1990–2013: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2013». Lancet, 386, 9995, 8-2015, pàg. 743–800. DOI: 10.1016/s0140-6736(15)60692-4. PMC: 4561509. PMID: 26063472.
  10. ↑ Dadonaite B, Ritchie H, Roser M «Diarrheal diseases». Our World in Data, 01-11-2018.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Global Diarrhea Burden». CDC, 24-01-2013. Arxivat de l'original el 7 juliol 2014. [Consulta: 18 juny 2014].
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne