Un dictador[1] és un líder polític que té el poder absolut. Una dictadura és un estat governat per un dictador o per una petita camarilla.[2] La paraula es va originar com el títol d’un magistrat de la República romana designat pel Senat per governar la república en temps d’emergència (vegeu dictador i justicium romà).[3]
Igual que el terme "tirà" (que originalment era un títol no pejoratiu del grec antic) i, en menor grau, "autòcrata", "dictador" va passar a utilitzar-se gairebé exclusivament com a terme per a un govern opressiu. En l'ús modern, el terme "dictador" s'utilitza generalment per descriure un líder que ostenta o abusa d'una quantitat extraordinària de poder personal. Les dictadures es caracteritzen sovint per algunes de les causes següents: suspensió d’eleccions i llibertats civils; proclamació d’un estat d’excepció; establiment de lleis i normatives per decret; repressió dels opositors polítics; no acatar els procediments de l'estat de dret i el culte a la personalitat. Les dictadures són sovint estats de sistema unipartidista o d’un partit dominant.[4][5]
S'ha descrit com a dictadors una àmplia varietat de líders que arriben al poder en diferents tipus de règims, com ara juntes militars, estats unipartidistes, estats amb un partit dominant i governs civils sota una reglamentació personal. Poden tenir tendències d'esquerra o de dreta.
Amb l'adveniment dels segles XIX i XX, les dictadures i les democràcies constitucionals van emergir com les dues principals formes de govern del món, eliminant gradualment les monarquies, una de les formes tradicionals de govern esteses fins aleshores. La dictadura i les societats totalitàries generalment empren propaganda política per disminuir la influència dels defensors de sistemes de govern alternatius.[6][7]