Back Дидона и Еней Bulgarian Dido and Aeneas Breton Dido a Aeneas Czech Dido og Aeneas Danish Dido and Aeneas German Dido and Aeneas English Dido y Eneas Spanish Dido ja Aeneas Finnish Dido and Æneas French Dido and Aeneas Galician
| Títol original | Dido and Æneas |
|---|---|
| Forma musical | òpera  |
| Compositor | Henry Purcell |
| Llibretista | Nahum Tate |
| Llengua original | anglès |
| Basat en | IV llibre de l'Eneida de Virgili (Virgili ) |
| Creació | 1688 |
| Gènere | òpera |
| Moviment | música barroca |
| Parts | Pròleg (perdut) i tres actes |
| Catalogació | list of compositions by Henry Purcell (en)  626 |
| Format per | Lament de Dido |
| Personatges |
|
| Estrena | |
| Estrena | novembre o desembre de 1689 |
| Escenari | Boarding School for Girls, a Chelsea, Londres, |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena al Liceu | 14 de gener de 1956 (Estrena a Espanya) |
 
| |
Dido and Aeneas (en anglès, Dido i Enees) és una òpera barroca en un pròleg (perdut) i tres actes, escrita no més tard del juliol de 1688 pel compositor anglès Henry Purcell, sobre un llibret de Nahum Tate. Està basada en un episodi del IV llibre de l'Eneida de Virgili. D'una duració d'una hora aproximadament, va ser representada per primera vegada el novembre o desembre de 1689 a la Boarding School for Girls, a Chelsea, Londres. L'ària Lament de Dido és la més coneguda.
És l'única obra de Purcell realment considerada com una òpera, les altres (La reina de les fades, El rei Arthur, etc.) són més aviat semiòperes o masquerades destinades a ser interpretades al teatre per la presència de recitatius. La forma de Dido and Aeneas la fa semblant a Venus i Adonis de John Blow.
La història d'Enees, fugitiu de Troia i refugiat a Cartago, ja havia sigut tractat per alguns músics i ho continuaria sent fins al segle xix, per exemple en Les Troyens de Berlioz. Tanmateix no hi ha cap altre cas d'una concentració tan perfecta de tots els fets en un espai de temps tan reduït com és aquesta obra. L'escena transcorre en una cort barroca en la qual els cortesans confien en el fet que la boda de la reina asseguri la pervivència del regne.
També és curiós observar com Dido and Aeneas s'adapta als corrents francesos del seu temps, amb una distribució del material musical en àries curtes, interludis orquestrals, cors i ballets.