![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Un DCP (de l'anglès Digital Cinema Package) és un fitxer digital que s'utilitza per emmagatzemar i transportar fluxos de cinema digital, àudio, imatge i dades, és a dir, és la versió digital d'una pel·lícula de 35 mm.
Té diversos avantatges com, per exemple, la mida. En ser un format digital el DCP té cabuda dins un disc dur i, per tant, és fàcilment transportable. Un pendrive de 16GB pot contenir un curtmetratge, tràilers o spots. És molt menys pesat i delicat que les antigues bobines. Cal considerar, també, el factor preu: com que el procés és totalment digital s'estalvien costos i problemes associats al transfer a 35 mm.
La principal característica del DCP és l'emmagatzematge digital, és a dir, la possibilitat de projectar més fàcil i econòmicament, sense deixar de banda l'augment de la qualitat de les projeccions per a la reducció del soroll de les bobines en fer passar el cel·luloide, el tremolor de les imatges en determinades ocasions o el desgast de la banda de so.
En els DC existeixen dos tipus de fitxers amb extensió MXF que són els que el proveïdor farà servir per reproduir el DCP. Un conté la imatge i l'altre el so. La resta de fitxers són d'informació sobre el DCP que necessita el servidor per poder reproduir-los. Un DCP ocupa una ràtio d'un gigabyte per minut. Per tant, una pel·lícula de 90 minuts ocupa uns 100 GB.[1]
El terme ha estat definit per Digital Cinema Initiatives en les seves recomanacions sobre embalatge de continguts de Cinema Digital (DC).[2]