| ||||
| ||||
Escut de la Casa de Candar segons l'Atles Català. | ||||
Informació | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | ||||
Religió | Sunnisme | |||
Període històric Late Medieval | ||||
Establiment | 1291 | |||
Dissolució | 1461 | |||
Política | ||||
Forma de govern | Beilicat | |||
Bei | ||||
• 1291: | Şemseddin Yaman Candar Bei | |||
• 1461: | Kızıl Ahmed Bei |
La dinastia Candar[1] o la Casa de Candar (en turc modern: Candaroğulları), Beilicat de Candar, Principat de Candar (Candaroğulları Beyliği, Candar Beyliği), també coneguda com la dinastia d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları), Beilicat d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları Beyliği, İsfendiyar Beyliği) o Beilicat de Sinope, és una dinastia príncep d'Anatolia turca oghuz[2] que va regnar als territoris corresponents a les províncies d'Eflani, Kastamonu, Sinope, Zonguldak, Bartın, Karabük, Samsun, Bolu, Ankara i Çankırı a l'actual República de Turquia de l'any 1291 a 1461. La regió és coneguda a la literatura occidental com a Paflagònia, nom aplicat a la mateixa àrea geogràfica durant l'època romana.
La dinastia i el principat, fundats per Şemseddin (Xams Al-Din) Yaman Candar Bei,[3] van ser incorporats a l'Imperi Otomà pel sultà Mehmet II el 1461.