Dino De Laurentiis
 | (2009)  |
|
|
| Naixement | (it) Agostino De Laurentiis
8 agost 1919
Torre Annunziata (Itàlia) |
|---|
| Mort | 10 novembre 2010 (91 anys)
Los Angeles (Califòrnia) |
|---|
| Formació | Centre Experimental de Cinematografia |
|---|
|
| Ocupació | productor de cinema, actor, productor |
|---|
| Activitat | 1938 - |
|---|
|
| Cònjuge | Martha De Laurentiis (1990–2010), mort de la persona
Silvana Mangano (1949–1988), divorci |
|---|
| Fills | Veronica De Laurentiis
( ) Silvana Mangano
Raffaella De Laurentiis
() Silvana Mangano
Federico De Laurentiis |
|---|
| Germans | Luigi De Laurentiis |
|---|
| Parents | Aurelio De Laurentiis, nebot |
|---|
|
- (2002) Gran Premi Honorífic
- (1999) Premi Irving G. Thalberg
- (1955) Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, per l'obra La strada
- Lleó d'Or per la carrera
-
 Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana - Producers Guild of America Award
- Festival Internacional de Cinema de Palm Springs
- Nastro d'Argento al millor productor, per l'obra La strada, Les nits de la Cabiria, Tots a casa, The Hunchback of Rome (en)
 - Premi Flaiano
- Premis Saturn
-
 Orde al Mèrit del Treball - David di Donatello al millor productor, per l'obra Les nits de la Cabiria, Tots a casa, La Bíblia, Banditi a Milano
- David di Donatello a la millor pel·lícula, per l'obra Waterloo (filme, 1970) (oc)
- David especial
|
|
      
 |
Dino De Laurentiis, de nom real, Agostino De Laurentiis (8 d'agost de 1919, Torre Annunziata, Campània, Itàlia - Los Angeles, 10 de novembre de 2010) va ser un productor de cinema italià. Fou, amb Carlo Ponti (1912-2007), un dels dos grans productors que posaren el cinema italià sobre l'escena internacional en acabar la Segona Guerra Mundial. Va produir o coproduir més de dos centenars de pel·lícules, de les quals 38 van ser candidates als Oscars.[1][2] Va tenir també una breu carrera d'actor al final dels anys 1930 i al començament dels 40.
