Per a altres significats, vegeu «Diofant». |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (grc) Διόφαντος c. 200 (Gregorià) Alexandria (antiga Roma) |
Mort | c. 284 (83/84 anys) Alexandria (antiga Roma) |
Activitat | |
Camp de treball | Teoria de nombres |
Ocupació | matemàtic |
Període | Imperi Romà |
Activitat | (Floruit: segle III ) |
Obra | |
Obres destacables
| |
Diofant d'Alexandria (grec antic: Διόφαντος ὁ Ἀλεξανδρεύς) (Alexandria, c. 200 (Gregorià) - Alexandria, c. 284) [1] va ser un matemàtic grec, que va fer dues obres principals: Sobre els nombres poligonals, que sobreviu incompleta, i l'Aritmètica en tretze llibres, dels qualse se'n conserven sis,[2] formada per problemes aritmètics que es resolen mitjançant equacions algebraiques.[3] És considerat el pare de l'àlgebra juntament amb Al-Khwarizmi.[4]
Diofant va ser el primer matemàtic grec que va reconèixer els nombres racionals positius com a nombres, en permetre fraccions per a coeficients i solucions. Va encunyar el terme παρισότης (parisotes) per referir-se a una igualtat aproximada.[5] Aquest terme es va traduir com adaequalitas en llatí, i es va convertir en la tècnica d'adequalitat desenvolupada per Pierre de Fermat per trobar màxims per a funcions i línies tangents a corbes.
Encara que no és la més antiga, l'Arithmetica té l'ús més conegut de la notació algebraica per resoldre problemes aritmètics procedents de l'antiguitat grega,[6][7] i alguns dels seus problemes van servir d'inspiració per als matemàtics posteriors que treballaven en anàlisi i teoria de nombres.[8] En l'ús modern, les equacions diofàntiques són equacions algebraiques amb coeficients enters per a les quals es busquen solucions enteres. La geometria diofàntica i les aproximacions diofàntiques són altres dues subàrees de la teoria dels nombres que porten el seu nom.