Back Diophantus Afrikaans ديوفانتوس الإسكندري Arabic ديوفانتوس الاسكندرى ARZ Diofanto d'Alexandría AST İskəndəriyyəli Diofant Azerbaijani Дыяфант Александрыйскі Byelorussian Диофант Bulgarian দিওফান্তোস Bengali/Bangla Diofantos Aleksandria Breton Diofant BS

Diofant d'Alexandria

Per a altres significats, vegeu «Diofant».
Plantilla:Infotaula personaDiofant d'Alexandria
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(grc) Διόφαντος Modifica el valor a Wikidata
c. 200 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Alexandria (antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 284 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Alexandria (antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle III Modifica el valor a Wikidata)
Obra
Obres destacables
Goodreads character: 991049

Diofant d'Alexandria (grec antic: Διόφαντος ὁ Ἀλεξανδρεύς) (Alexandria, c. 200 (Gregorià) - Alexandria, c. 284) [1] va ser un matemàtic grec, que va fer dues obres principals: Sobre els nombres poligonals, que sobreviu incompleta, i l'⁣Aritmètica en tretze llibres, dels qualse se'n conserven sis,[2] formada per problemes aritmètics que es resolen mitjançant equacions algebraiques.[3] És considerat el pare de l'àlgebra juntament amb Al-Khwarizmi.[4]

Diofant va ser el primer matemàtic grec que va reconèixer els nombres racionals positius com a nombres, en permetre fraccions per a coeficients i solucions. Va encunyar el terme παρισότης (parisotes) per referir-se a una igualtat aproximada.[5] Aquest terme es va traduir com adaequalitas en llatí, i es va convertir en la tècnica d'adequalitat desenvolupada per Pierre de Fermat per trobar màxims per a funcions i línies tangents a corbes.

Encara que no és la més antiga, l'Arithmetica té l'ús més conegut de la notació algebraica per resoldre problemes aritmètics procedents de l'antiguitat grega,[6][7] i alguns dels seus problemes van servir d'inspiració per als matemàtics posteriors que treballaven en anàlisi i teoria de nombres.[8] En l'ús modern, les equacions diofàntiques són equacions algebraiques amb coeficients enters per a les quals es busquen solucions enteres. La geometria diofàntica i les aproximacions diofàntiques són altres dues subàrees de la teoria dels nombres que porten el seu nom.

  1. ↑ grec antic: Διόφαντος ὁ Ἀλεξανδρεύς, Diophantos ho Alexandreus
  2. ↑ Carrera, Josep Pla i. Introducció a la metodologia de la Matemàtica. Edicions Universitat Barcelona, 2006-05, p. 180. ISBN 978-84-475-3065-6. 
  3. ↑ Carl B. Boyer, A History of Mathematics, Second Edition (Wiley, 1991), page 228
  4. ↑ Pickover, Clifford A. The Math Book: From Pythagoras to the 57th Dimension, 250 Milestones in the History of Mathematics (en anglès). Union Square + ORM, 2011-09-27. ISBN 978-1-4027-9749-1. 
  5. ↑ Katz, Mikhail G.; Schaps, David & Shnider, Steve (2013), "Almost Equal: The Method of Adequality from Diophantus to Fermat and Beyond", Perspectives on Science 21 (3): 283–324, DOI 10.1162/POSC_a_00101
  6. ↑ Research Machines plc.. The Hutchinson dictionary of scientific biography. Abingdon, Oxon: Helicon Publishing, 2004, p. 312. 
  7. ↑ Carl B. Boyer, A History of Mathematics, Second Edition (Wiley, 1991), page 228
  8. ↑ D. Mary, R. Flamary, C. Theys and C. Aime. Mathematical Tools for Instrumentation & Signal Processing in Astronomy Volume 78-79, 2016. EAS Publications Series, 2016, p. 73–98. 
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne