Disc gruixut

Vora a la vista de la Via Làctia amb diverses estructures indicades (no a escala). El disc dur es mostra en color groc clar.

El disc gruixut és un dels components estructurals d'aproximadament dos terços de totes les galàxies del disc, inclosa la Via Làctia. Es va descobrir per primera vegada a les galàxies exteriors visibles des de la vora.[1] Poc després, es va proposar com una estructura galàctica única a la Via Làctia, diferent del disc prim i l'halo en l'article de 1983 de Gilmore & Reid.[2] Se suposa que domina la densitat numèrica estel·lar entre 1 i 5 quiloparsecs (3.3 i 16.3 kly) per sobre del pla galàctic i, al veïnatge solar, es compon gairebé exclusivament d'estrelles més antigues. La seva composició química i la cinemàtica (les de les estrelles que la componen) també la distingeixen del disc prim.[3][4] En comparació amb el disc prim, les estrelles de disc gruixut solen tenir nivells significativament més baixos de metalls, és a dir, l'abundància d'elements diferents de l'hidrogen i l'heli.[5]

El disc gruixut és una font d'evidència cinemàtica i química primerenca per la composició d'una Galàxia i així és considerat com a component molt significatiu per entendre la formació de la galàxia.

Amb la disponibilitat d'observacions a distàncies més allunyades del Sol, més recentment, s'ha posat de manifest que el disc gruixut de la Via Làctia no té la mateixa composició química i d'edat en tots els radis galàctics. En canvi, es va trobar que és pobre en metalls a dins del radi solar, però es torna més ric en metalls fora d'ell.[6] A més, les observacions recents han posat de manifest que l'edat estel·lar mitjana de les estrelles del disc dur disminueix ràpidament a mesura que es mou des del disc intern a l'exterior.[7]

  1. Burstein, D. «Structure and origin of S0 galaxies. III - The luminosity distribution perpendicular to the plane of the disks in S0's». The Astrophysical Journal, 234, 01-12-1979, pàg. 829–836. Bibcode: 1979ApJ...234..829B. DOI: 10.1086/157563. ISSN: 0004-637X.
  2. Gilmore, G.; Reid, N. «New light on faint stars. III - Galactic structure towards the South Pole and the Galactic thick disc». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 202, 4, 1983, pàg. 1025. Bibcode: 1983MNRAS.202.1025G. DOI: 10.1093/mnras/202.4.1025.
  3. Bensby, T.; Feltzing, F. «The Galactic thin and thick discs in the context of galaxy formation». Proceedings of the IAU Symposium, 265, 2009, pàg. 300–303. arXiv: 0908.3807. Bibcode: 2010IAUS..265..300B. DOI: 10.1017/S1743921310000773.
  4. Kordopatis, G. «A spectroscopic survey of thick disc stars outside the solar neighbourhood». Astronomy & Astrophysics, 535, 2011, pàg. A107. arXiv: 1110.5221. Bibcode: 2011A&A...535A.107K. DOI: 10.1051/0004-6361/201117373.
  5. Freeman, K. C.. «The HERMES Project: Reconstructing Galaxy Formation». A: Galaxies and their Masks: A Conference in Honour of K.C. Freeman, FRS. Springer, 2010, p. 319. DOI 10.1007/978-1-4419-7317-7_27. ISBN 978-1-4419-7316-0. 
  6. Bensby, T.; Alves-Brito, A.; Oey, M. S.; Yong, D.; Meléndez, J. «A First Constraint on the Thick Disk Scale Length: Differential Radial Abundances in K Giants at Galactocentric Radii 4, 8, and 12 kpc». The Astrophysical Journal Letters, 735, 2, 01-07-2011, pàg. L46. arXiv: 1106.1914. Bibcode: 2011ApJ...735L..46B. DOI: 10.1088/2041-8205/735/2/L46. ISSN: 0004-637X.
  7. Martig, Marie; Minchev, Ivan; Ness, Melissa; Fouesneau, Morgan; Rix, Hans-Walter «A Radial Age Gradient in the Geometrically Thick Disk of the Milky Way». The Astrophysical Journal, 831, 2, 01-11-2016, pàg. 139. arXiv: 1609.01168. Bibcode: 2016ApJ...831..139M. DOI: 10.3847/0004-637X/831/2/139. ISSN: 0004-637X.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne