Discografia de Pink Floyd

La discografia de la banda britànica de música Pink Floyd consta de 15 àlbums d'estudi (un dels quals és una mescla de música en viu i enregistrada en estudi), 3 àlbums en directe (sense comptar l'àlbum variat), 8 compilacions, 4 caixes recopilatòries, 4 àlbums de vídeo, 1 EP i 27 senzills, així com 25 vídeos-clips.

Format l'any 1965, Pink Floyd inicialment es va guanyar el seu reconeixement per la seva música psicodèlica o rock espacial, i, a mesura que van anar evolucionant, pel seu rock progressiu.^[1] Són coneguts per les seves lletres filosòfiques, experimentació sònica, art de coberta innovadora, i els seus xous en directe. Com un dels artistes més reeixits de la música rock, el grup ha venut més de 250 milions d'àlbums a escala mundial,^[2][3] incloent-hi 74,5 milions de còpies venudes només als Estats Units.^[4][5][6][7]

Com a banda psicodèlica dirigida per Syd Barrett durant els últims anys dels 60, Pink Floyd tenia principalment un èxit moderat i era una de les bandes més populars de l'escena de música underground de Londres;^[8] tanmateix, el comportament erràtic de Barrett finalment va forçar els seus col·legues a canviar-lo pel guitarrista i cantant David Gilmour.^[1] Després de la sortida de Barrett, la banda va editar l'àlbum Ummagumma. L'àlbum es llançava com a disc doble, sent el primer disc que contenia cançons enregistrades en directe i el segon que contenia cançons enregistrades en estudi. El cantant i baixista Roger Waters gradualment es va anar convertint en el membre dominant i marcà la direcció a mitjans dels 70, fins a la seva sortida del grup el 1985.^[1] La banda va enregistrar uns quants àlbums, aconseguint un gran èxit mundial amb The Dark Side of the Moon (1973), Wish You Were Here (1975), Animals (1977), i The Wall (1979); tots exceptuant Animals van aconseguir la posició número u a la llista d'èxits musicals dels Estats Units. The Dark Side of the Moon és un dels àlbums més venuts en tot el món.^[9] The Wall és considerat com millor àlbum en vendes de tota la història als Estats Units.^[10] El 1986, Waters va declarar Pink Floyd com "una força gastada", però els membres restants, dirigits per Gilmour, van continuar enregistrant i realitzant gires sota el nom de Pink Floyd.^[1] Waters va demandar els membres restants pels drets del nom. Després d'una resolució fora del jutjat, la banda va gaudir d'èxit mundial amb A Momentary Lapse of Reason (1987) i The Division Bell (1994).^[11]

L'any 2014, els membres que restaven de la banda van editar The Endless River, quinzè i últim àlbum, entès com un cant del cigne (última gran obra) per a Richard Wright, sent un àlbum predominantment instrumental.^[12][13]