Un dispositiu hipersustentador són superfícies articulades situades al caire de sortida o al caire d'atac d'una ala d'una aeronau els quals, quan s'estenen, augmenten la sustentació i la resistència d'una ala, reduint la velocitat d'entrada en pèrdua.
La sustentació augmenta:
La resistència augmenta:
Els dispositius hipersustentadors s'estenen normalment durant l'aterratge per permetre a l'aeronau de volar més lentament (s'incrementa la sustentació generada per les ales a baixes velocitats) i d'aproximar-se a un major desnivell a la pista d'aterratge. Depenent del tipus d'aeronau i de la configuració i el mètode d'enlairament (p. ex. en un terreny curt), els dispositius hipersustentadors s'estenen parcialment creant així més sustentació per enlairar-se.
Alguns planadors, a més d'utilitzar els dispositius hipersustentadors durant l'aterratge, els utilitzen per a optimitzar la cambra de l'ala per a la velocitat desitjada. A baixes velocitats, s'utilitzen els dispositius hipersustentadors positius, és a dir, s'abaixen. A majors velocitats s'utilitzen els dispositius hipersustentadors negatius, és a dir, s'apugen. Els dispositius hipersustentadors negatius també s'utilitzen al final de l'aterratge per permetre un millor control dels alerons.
S'estan duent a terme certs experiments per tal d'incorporar les propietats dels dispositius hipersustentadors a les ales flexibles, podent d'aquesta manera assolir els propòsits aerodinàmics sense el pes i la complexitat mecànica dels dispositius hipersustentadors. El X-53 Active Aeroelastic Wing és un projecte de la NASA que intenta incorporar aquesta tecnologia, i l'Adaptive Compliant Wing és un projecte comercial i militar.[1][2][3]