Back Domingo Sangriento (1905) AN الأحد الدامي (1905) Arabic Qanlı bazar (1905) Azerbaijani Крывавая нядзеля Byelorussian Крывавая нядзеля BE-X-OLD Кървава неделя (1905) Bulgarian Krvavá neděle (1905) Czech Den Blodige Søndag Danish Petersburger Blutsonntag German Bloody Sunday (1905) English
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
|
Aquest article tracta sobre els fets succeïts a Sant Petersburg el 22 de gener de 1905. Si cerqueu altres fets homònims, vegeu «Diumenge Sagnant». |
| Revolució russa de 1905 | |||
|---|---|---|---|
 El pare Gapon prop de l'Arc de triomf de Narva seguit pels manifestants davant de la guàrdia imperial. | |||
| Nom original | Кровавое воскресенье  | ||
| Tipus | vaga i tiroteig massiu | ||
| Data | 22 de gener de 1905 (9 de gener segons el calendari julià) | ||
| Lloc | Sant Petersburg (Imperi Rus) | ||
| Estat | Imperi Rus | ||
| Causa | The St. Petersburg workmen's petition to the Tsar (January 22, 1905) (en)  | ||
| Resultat | La guàrdia imperial dispara contra els manifestants provocant al voltant d'un miler de morts | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Es coneix com a Diumenge Sagnant el conjunt de fets succeïts el 22 de gener de 1905 (9 de gener segons el calendari julià), quan hi va haver una marxa pacífica de protesta a Sant Petersburg.
L'objectiu de la marxa era lliurar al tsar una petició de millores laborals, i la formaven famílies treballadores senceres. Anava encapçalada pel sacerdot Gueorgi Gapon, i no responia a cap consigna política: era fonamentalment obrera i camperola. Va ser salvatgement aixafada per soldats d'infanteria i cosacs, apostats enfront del Palau d'Hivern, cobrant-se un nombre de víctimes que encara avui es discuteix; els diaris del moment van parlar de milers.
El tsar, mentrestant, no es trobava a la ciutat; l'havia abandonada tement per la seva seguretat. La sagnant repressió va provocar una onada de protestes a tota Rússia: el divorci entre el tsar i la massa de camperols i obrers abocava Rússia al pitjor. Aquest succés va fer possible que molts elements de la societat russa mamprenguessin una protesta activa. Cada grup tenia els seus propis objectius i, fins i tot dins de classes similars, no existia un lideratge predominant.
