Dmitri Kabalevski

Dmitri Kabalevski

Biografia
Naixement	17 desembre 1904 (Julià) Sant Petersburg (Rússia)
Mort	14 febrer 1987 (82 anys) Moscou (Rússia)
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
1966 – 1987
Dades personals
Formació	Conservatori de Moscou Col·legi de Música del Conservatori de Moscou
Activitat
Ocupació	compositor clàssic, professor d'universitat, pianista, compositor de bandes sonores, figura pública, pedagog musical, coreògraf, musicòleg, director d'orquestra, polític
Ocupador	Conservatori de Moscou
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Membre de	Unió de Compositors Soviètics Acadèmia de les Arts de l'RDA
Gènere	Òpera, simfonia, música clàssica, música de cambra, música incidental i música clàssica del segle XX
Professors	Nikolai Miaskovski, Georgy Catoire i Aleksandr Goldenvéizer
Alumnes	Alexandre Rabinovitch
Instrument	Piano
Obra
Obres destacables Piano Concerto No. 3 (en)
Premis
(1974)  Heroi del Treball Socialista  Artista d'Honor de l'RSFSR  Artista del Poble de l'RSFSR  Premi Lenin Komsomol  Premi Stalin  Treballador honorífic d'art de la República Federativa Socialista Soviètica de Rússia  Premi Lenin  Orde de la Bandera Roja del Treball  Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945  Orde de la Guerra Pàtria de 1a classe  Premi Estatal de l'URSS  Medalla del 800è Aniversari de Moscou  Orde de Lenin  Artista del Poble de l'URSS  Orde de la Insígnia d'Honor  Premi Glinka de la RSFSR
Lloc web	kabalevsky.ru

Dmitri Boríssovitx Kabalevski, rus: Дми́трий Бори́сович Кабале́вский (Sant Petersburg, 30 de desembre de 1904 - Moscou, 17 de febrer de 1987), fou un compositor rus de l'època soviètica.

Va ajudar a establir la Unió de Compositors Soviètics a Moscou i va continuar sent una de les seves figures principals durant tota la seva vida. Va ser un prolífic compositor de música per a piano i música de cambra; moltes de les seves obres per a piano van ser interpretades per Vladimir Horowitz. És sobretot conegut a Europa occidental per la seva Segona Simfonia, el Galop dels comediants de la Suite dels comediants, op. 26, i el seu Tercer Concert per a piano.^[1]