Doctrinarisme

Doctrinarisme o liberalisme doctrinari és la doctrina i pràctica política associada al grup denominat dels doctrinaris, que durant la restauració borbònica a França (1814-1830), i des d'una postura reialista volien conciliar la Monarquia Borbònica amb la Revolució francesa, i l'autoritat amb la llibertat. Com a grup, eren més un cercle de reflexió que no pas un partit polític. La seva ubicació en l'espectre polític els situava en un centre que tenia a la seva esquerra als republicans i socialistes utòpics, i a la seva dreta als ultrareialistes.

En ser una fórmula de transacció entre la monarquia hereditària i el govern representatiu, defineix la forma de govern amb un clar pronunciament a favor de la monarquia. Aquest reconeixement va a portar aparellat el principi de sobirania compartida i de doble confiança dels governs (confiança del rei i del parlament). Així mateix, es mostrarà contrari a la igualtat social i, en conseqüència, al sufragi universal, creant un sistema polític de representació oligàrquica emparat en el sufragi censatari.

Filosòficament, el doctrinarisme fa radicar en la intel·ligència humana el principi de la sobirania.^[1]