Domingo de Soto

Domingo de Soto

Biografia
Naixement	1494 Segòvia (Espanya)
Mort	25 novembre 1560 (65/66 anys) Salamanca (Espanya)
Confesor de la reina d'Espanya Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat d'Alcalà antiga Universitat de París Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació	sacerdot catòlic, escriptor, jurista, professor d'universitat, físic
Ocupador	Universitat de Salamanca
Moviment	Escola de Salamanca
Professors	Tomás de Villanueva i Joan Salaia
Alumnes	Juan Maldonado i Francisco de Toledo
Orde religiós	Orde dels Predicadors

Domingo de Soto (Segòvia, 1494 — Salamanca, 1560) va ser un teòleg castellà de l'orde dominicà.^[1]

Deixeble de Francisco de Vitoria, va estudiar a Alcalà i a París. Va ser professor a Salamanca, on destacà la seva influència del tomisme i l'aristotelisme. Va ser confessor del rei Carles V i un expert en dret i teologia. Va participar en el Concili de Trento com a teòleg i es va destacar per diversos estudis sobre temes tan diversos com lògica, filosofia, metafísica, física i dret. La seva obra De iustitia et de iure (1557) el converteix en un dels creadors del dret internacional. També va escriure De natura et gratia libri tres (1547) i In libros sententiarum commentarii (1579). En l'obra Deliberación en causa de los pobres (1545), Soto surt en defensa de la causa dels pobres i dels seus drets. I va participar en el gran debat sobre els pobres del segle xvi amb Juan de Robles.