Biografia | |
---|---|
Naixement | 1494 ![]() Segòvia (Espanya) ![]() |
Mort | 25 novembre 1560 ![]() Salamanca (Espanya) ![]() |
![]() | |
![]() | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica ![]() |
Formació | Universitat d'Alcalà antiga Universitat de París Universitat de Salamanca ![]() |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor, jurista, professor d'universitat, físic ![]() |
Ocupador | Universitat de Salamanca ![]() |
Moviment | Escola de Salamanca ![]() |
Professors | Tomás de Villanueva i Joan Salaia ![]() |
Alumnes | Juan Maldonado i Francisco de Toledo ![]() |
Orde religiós | Orde dels Predicadors ![]() |
Domingo de Soto (Segòvia, 1494 — Salamanca, 1560) va ser un teòleg castellà de l'orde dominicà.[1]
Deixeble de Francisco de Vitoria, va estudiar a Alcalà i a París. Va ser professor a Salamanca, on destacà la seva influència del tomisme i l'aristotelisme. Va ser confessor del rei Carles V i un expert en dret i teologia. Va participar en el Concili de Trento com a teòleg i es va destacar per diversos estudis sobre temes tan diversos com lògica, filosofia, metafísica, física i dret. La seva obra De iustitia et de iure (1557) el converteix en un dels creadors del dret internacional. També va escriure De natura et gratia libri tres (1547) i In libros sententiarum commentarii (1579). En l'obra Deliberación en causa de los pobres (1545), Soto surt en defensa de la causa dels pobres i dels seus drets. I va participar en el gran debat sobre els pobres del segle xvi amb Juan de Robles.