|
Aquest article tracta sobre el mite. Si cerqueu l'òpera, vegeu «La dona d'aigua». |
 "Lamia", de John William Waterhouse.  | |
| Tipus | personatge mitològic |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia catalana, mitologia basca, mitologia dels Pirineus, mitologia gallega, mitologia asturiana i mitología castellana |
| Dades | |
| Pseudònim | Encantada, Aloja, Goja, Paitida i Dona de fum i d'aigua |
| Gènere | femení |
| Altres | |
| Equivalent | Lamina i fada |
Una dona d'aigua (també dita dona de fum i d'aigua, encantada, aloja, goja o paitida) és un ésser de la mitologia catalana,[1] figura femenina que habita en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs subterranis.
L'origen d'aquest mite és anterior a la dominació dels territoris de l'actual Catalunya per l'Imperi Romà i és desconegut en gran manera, arribant fins avui dia influït per esdeveniments i creences posteriors.[2]
En tots els llocs on hi ha llegendes de les dones d'aigua són comunament éssers femenins, rodejades de misteri, que vesteixen túniques i que les renten a la nit, que es pentinen els seus llargs cabells, que són de bellesa notòria, que poden conviure amb un home quan se n'enamoren i l'afavoreixen amb riqueses fins que l'home trenca el secret fent públic que la seva parella és una dona d'aigua, moment en què deixa de ser ric, perd la seva companya i veu la seva vida convertida en una calamitat. De manera similar agraeixen favors d'altri amb regals secrets que pot convertir-se en or o en carbó segons si es manté el secret sobre la dona d'aigua que li ha regalat. D'altres llegendes afirmen que la riquesa s'obté si es pot agafar una peça de roba d'una encantada, que la posa a assecar després de rentar-la a l'aigua.[3]
Es diu que se les pot observar amb facilitat a la Nit de Sant Joan, però normalment només se les pot observar d'amagat, com espiant un misteri, en nits de lluna plena. Sobre les encantades hi ha llegendes en la literatura mitològica catalana.[4]
Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, la dona d'aigua[5]
| « | És una derivació del mite de l'esperit de les aigües, present en totes les cultures, amb elements que l'aproximen a les variants germàniques d'aquest mite. | » |
- ↑ Hadas. Guía de los seres mágicos de España. Jesús Callejo, Marina Seoane. Ed. EDAF ISBN 84-7640-973-7
- ↑ Olivier de Marliave. Trésor de la mythologie pyrénéenne. Éditions Sirius. Toulouse. 1987. ISBN 2-87901-629-0
- ↑ Oriol Dauder, Joan A. Diccionari d'éssers fantàstics. Quid pro quo, 2019 [Consulta: 26 setembre 2020].
- ↑ Figuera i Abadal, Manel. Llegendes de Cerdanya. 1a.. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2001, p. 13 a 22. ISBN 84-95695-03-0.
- ↑ GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Volum 1. Edicions 62. Barcelona 1969. Dipòsit legal B-42775-1968