Les dones a l'Iran han estat històricament subjectes a un sistema de lleis i pràctiques socials que han limitat els seus drets i llibertats en diversos àmbits. Des de la Revolució Islàmica de 1979, el règim de la República Islàmica ha imposat una sèrie de lleis que regulen la seva vestimenta, conducta i llibertats individuals, com la llei que obliga a portar el vel o hijab en públic.[1] Aquestes lleis han estat objecte de resistència per part de moltes dones a l'Iran, que han lluitat per aconseguir una major igualtat i llibertat. Figures com Shirin Ebadi, Premi Nobel de la Pau 2003, han estat claus per denunciar aquestes injustícies i per promoure la lluita pels drets de les dones en un país marcat per la interpretació inflexible i conservadora de l'Islam.[2]