ANTIGA | |||||||
3 Augustos i 5 Emperadors | |||||||
Dinastia Xia 2100–1600 aC | |||||||
Dinastia Shang 1600–1046 aC | |||||||
Dinastia Zhou 1045–256 aC | |||||||
Zhou Occidental | |||||||
Zhou Oriental | |||||||
Primaveres i Tardors | |||||||
Regnes Combatents | |||||||
IMPERIAL | |||||||
Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC | |||||||
Dinastia Han 206 aEC–220 EC | |||||||
Han Occidental | |||||||
Dinastia Xin | |||||||
Han Oriental | |||||||
Tres Regnes 220–280 | |||||||
Wei, Shu i Wu | |||||||
Dinastia Jin 265–420 | |||||||
Jin Occidental | 16 Regnes 304–439 | ||||||
Jin Oriental | |||||||
D. Meridionals i Septentrionals 420–589 | |||||||
Dinastia Sui 581–618 | |||||||
Dinastia Tang 618–907 | |||||||
( Segon Zhou 690–705 ) | |||||||
5 Dinasties & 10 Regnes 907–960 |
Dinastia Liao 907–1125 | ||||||
Dinastia Song 960–1279 |
|||||||
Song del Nord | Xia Occ. | ||||||
Song del Sud | Jin | ||||||
Dinastia Yuan 1271–1368 | |||||||
Dinastia Ming 1368–1644 | |||||||
Dinastia Qing 1644–1911 | |||||||
MODERNA | |||||||
República de la Xina 1912–1949 | |||||||
República Popular de la Xina Des del 1949 |
República de la Xina (Taiwan) Des del 1945 | ||||||
Es va restringir a les dones de l'antiga Xina i de la Xina Imperial a participar en diversos àmbits de la vida social mitjançant estipulacions socials que les feien romandre a la llar,[1] mentre que els assumptes externs eren realitzats per homes.[2] L'estricta divisió dels sexes, seguint la mentalitat «els homes llauren, les dones teixeixen» (xinès: 男 耕 女 织), va separar les vides dels homes i de les dones fins a la dinastia Zhou (周朝), amb els Ritus de Zhou (周禮), fins i tot estipulant que les dones fossin educades específicament en «ritus de dones» (陰 禮ǐ).[3] Tot i que limitades per polítiques que les impedien tenir propietats,[4] examinar-se o ocupar càrrecs,[5] la seva restricció a un món distintiu només per a dones va impulsar el desenvolupament d'ocupacions específiques per a dones, cercles literaris exclusius, alhora que van aparèixer algunes dones amb certs tipus d'influència política inaccessible per als homes.[6] Les dones van tenir una major llibertat durant la dinastia Tang (唐朝), però la condició de dones va declinar a partir de la dinastia Song (宋朝) en endavant amb l'augment del neoconfucianisme (宋明理學).
S'ha estudiat durant molts anys la història de la dona en el context de la Xina imperial. L'estatus social de dones i homes de l'antiga Xina estava estretament relacionat amb el sistema de parentiu xinès (宗族).[7]