Malaltia objecte | nefropatia, bradicàrdia i xoc neurogènic |
---|---|
Dades clíniques | |
Grup farmacològic | catecolamina i phenethylamine alkaloid (en) |
Codi ATC | C01CA04 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C8H11NO2 |
Massa molecular | 153,079 Da |
Punt de fusió | 128 ℃ |
Identificadors | |
Número CAS | 51-61-6 |
PubChem (SID) | 681 |
IUPHAR/BPS | 940 |
DrugBank | DB00988 |
ChemSpider | 661 |
UNII | VTD58H1Z2X |
KEGG | D07870 i C03758 |
ChEBI | 18243 |
ChEMBL | CHEMBL59 |
PDB ligand ID | LDP |
AEPQ | 100.000.101 |
La dopamina és un neurotransmissor present en una gran varietat d'animals, tant vertebrats com invertebrats. Al cervell, aquesta fenitilamina funciona com a neurotransmissor que activa cinc tipus de receptors (D1, D2, D3, D4, D5) i les seves variants. És produïda en diverses àrees del cervell, sobretot a la substància grisa i a l'àrea ventral tegmental.[1] A part, també és una neurohormona relacionada amb l'hipotàlem, la funció principal de la qual és inhibir l'alliberament de prolactina de l'adenohipòfisi. La dopamina pot ser subministrada com a medicament que actua sobre el sistema nerviós simpàtic, provocant un conjunt d'efectes tals com l'augment de la pressió sanguínia o de les pulsacions. Tot i això, com que la dopamina no pot passar directament de la sang al sistema nerviós central, presa com a droga no l'afecta directament.
Per augmentar la quantitat de dopamina en el cervell dels pacients que pateixen la malaltia de Parkinson o la distonia en la resposta a dopa, es pot utilitzar L-DOPA, la qual, com que és un precursor de la dopamina, pot travessar les membranes entre la sang i el cervell i així actuar.