Dorsal de Xile

Plantilla:Infotaula indretDorsal de Xile
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusdorsal oceànica Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaPacífic sud Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaXile Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° S, 94° O / 43°S,94°O / -43; -94

La dorsal de Xile és una dorsal oceànica o serralada submarina situada a l'àrea del Pacífic sud, a Xile. Es desprèn com a ramal de la gran dorsal del Pacífic Oriental, al sud de l'Illa de Pasqua,[1] a la mateixa àrea en què arrenca la dorsal de Nazca.[2] S'estén amb ziga-zagues en direcció SE per una extensió de 3500 km, de manera que actua com a límit entre dues plaques tectòniques: la Placa de Nazca, al nord de la dorsal, i la Placa Antàrtica, al sud. L'aixecament arriba fins als voltants de la costa de Sud- amèrica, perdent-se a la Fosa de Perú-Xile, enfront de la Península de Taitao, al Triple Punt de Xile. En aquest punt, on es troben tres plaques (Nesca, Antàrtica i Sud-americana), la dorsal entra en subducció sota la Placa Sud-americana.[3] Aquesta subducció és coincident amb el moviment de les plaques separades per la Dorsal de Xile, ja que tant la Placa de Nazca com la Placa Antàrtica presenten la mateixa tendència general. La diferència és que mentre la Placa de Nazca es mou amb una velocitat de 8 cm a l'any en direcció NE, la Placa Antàrtica es desplaça 2,4 cm a l'any en sentit E.[4]

Aquesta dorsal no aconsegueix altitud suficient per a aflorar sobre el nivell del mar formant illes. El relleu d'aquesta serralada submarina és accidentat, formant irregulars valls i muntanyes submarines. Una de les formacions més notables de la dorsal és la Zona de Fractura Valdivia (ZFV), una falla transformant, que corre d'E a O, integrant-se com a part de la dorsal a la mateixa latitud de la ciutat xilena que li dona nom. Aquesta zona de fractura depassa els límits de la pròpia dorsal, projectant-se, a l'E, fins a les rodalies de la costa de Valdivia i, a l'O, fins a l'àrea de la Muntanya Submarí Panov i el Guyot Markov. Diverses altres zones de fractura travessen la dorsal en forma relativament paral·lela: entre d'altres la Zona de Fractura Chiloé, la Zona de Fractura Guafo, la Zona de Fractura Gamblin, la Zona de Fractura Darwin i la Zona de Fractura Taitao, que s'interseca amb la serralada submarina al Triple Punt de Xile, al límit SE de la dorsal.[5] La dorsal presenta abundant activitat sísmica. La seva existència havia estat predita abans que es confirmés la seva existència per mitjà de sondejos de profunditat.[6] A uns 175 km al SO del límit O de la intersecció entre la Zona de Fractura Guafo i la Dorsal de Xile es troba la formació aïllada Banco Karasev, una altra de les principals fites del relleu submarí de la zona.

Mapa de la dorsal de Xile a l'Oceà Pacífic. La línia vermella i les lletres vermelles "CR" representen la dorsal de Xile. La dorsal està dividida en nombrosos segments de línia de falla indicats per línies negres. 'FZ' significa zona de fractura. Les fletxes roses indiquen la direcció dels moviments de la Placa de Nazca i de la Placa Antàrtica, així com el seu ritme de migració. Mostren que la Placa de Nazca es mou en direcció ENE, que és obliqua al límit amb la Placa Sud-americana, mentre que la Placa Antàrtica es mou en direcció EO, que és gairebé perpendicular al límit de plaques. A més, la Placa de Nazca migra més de quatre vegades més ràpid que la Placa Antàrtica. El cercle porpra fosc mostra la Península de Taitao on la dorsal de Xile xoca amb la Placa Sud-americana. La línia groga mostra el límit de la placa.[7]
  1. «Chile Rise | rise, Pacific Ocean» (en anglès). [Consulta: 6 abril 2021].
  2. Ana María Errázuriz. Manual de geografía de Chile. Andres Bello, Santiago, 1998, pp 118-119.
  3. 10.1130/GSATG61A.1 "Subduction of the Chile Ridge: Upper mantle structure and flow".[Enllaç no actiu] (en inglés). GSA Today: 4. Russo, R.M.; Vandecar, John C.; Comte, Diana; Mocanu, Victor I.; Gallego, Alejandro; Murdie, Ruth E. (2010).
  4. Kelly McGuire. Tectonics of South America: Chile Triple Junction. 2004
  5. DUHART, Paul y ADRIASOLA, Alberto C. New time-constraints on provenance, metamorphism and exhumation of the Bahía Mansa Metamorphic Complex on the Main Chiloé Island, south-central Chile. Rev. geol. Chile [online]. 2008, vol.35, n.1 [citado 2013-12-03], pàgines 79-104 .
  6. Chile Rise. Enciclopaedie Britannica (en línea).
  7. Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.; Cande, S. C.; Kovacs, L.; Parra, J. C.; LaBrecque, J. L.«» p. 12035–12059, 10-06-1997. DOI: 10.1029/96jb02581.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne