Douglas Hartree |
|
Naixement | (en) Douglas Rayner Hartree 27 març 1897 Cambridge (Anglaterra) |
---|
Mort | 12 febrer 1958 (60 anys) Cambridge (Anglaterra) |
---|
Causa de mort | insuficiència cardíaca |
---|
|
President Manchester Literary and Philosophical Society |
---|
1939 – 1940 |
|
|
Formació | Universitat de Cambridge (1919–1921) Bedales School (–1915) St John's College, Cambridge (1915–1917) |
---|
Director de tesi | Ernest Rutherford |
---|
|
Camp de treball | Física teòrica, anàlisi numèrica, física atòmica, matemàtiques i física |
---|
Ocupació | matemàtic, químic, informàtic, físic, professor d'universitat |
---|
Ocupador | Universitat de Cambridge (1946–1958) Ministry of Supply (1939–1946) Universitat Victòria de Manchester (1929–1937) Universitat de Cambridge (1924–1929) |
---|
Membre de | |
---|
|
Obres destacables |
Estudiant doctoral | Aaron Klug, Oscar Buneman, Charlotte Fischer, Robert Dingle, David Mayers, Arthur Porter, Cicely Ridley, Ronald Lomax, Donald Leigh, John Crank i Phyllis Nicolson |
---|
|
Cònjuge | Elaine Charlton |
---|
Pares | William Hartree i Eva Rayner |
---|
|
|
Douglas Hartree (Cambridge, 27 de març de 1897 - Cambridge, 12 de febrer de 1958) fou un matemàtic i físic anglès principalment conegut pel desenvolupament d'anàlisi numèrica i la seva aplicació a les equacions de Hartree–Fok de física atòmica i la construcció d'un analitzador diferencial emprant Meccano.[1][2]