Duralumini

El duralumini és una aliatge d'alumini, coure (3,5 %-4,5 %) i magnesi (0,5 %) així com manganès (0,25 %-1,0 %). Forma part de la família dels aliatges d'alumini-coure (sèrie 2000), anomenada dels duraluminis.

El duralumini fou descobert a principis del segle xx a l'Alemanya prussiana per l'enginyer metal·lúrgic Alfred Wilm que cercava un aliatge d'alumini millorat en un centre d'investigació de propietat militar situat a Neubabelsberg, just al sud-oest de Berlín. El nom Duraluminium 'duralumini' és una contracció del nom de la població de Düren a Alemanya, on fou produït industrialment per primera vegada, i de l'alemany Aluminium 'alumini'. Les connexions internacionals, així com la dura competència, van acompanyar les primeres investigacions sobre aquest aliatge a principis del segle xx.

La seva composició mitjana és de 94,5 % d’alumini, 4 % de coure, 0,5 % de manganès i 1 % de ferro i altres. El duralumini té característiques pròximes a les de l’acer corrent; la càrrega mitjana de ruptura és de 42 kg/mm², l’allargament, del 20 %, i la densitat, de 2,7 g cm^–3. Aquesta combinació de lleugeresa i resistència mecànica és la seva millor qualitat. Pot ser treballat pels mateixos procediments que l’acer: màquina eina, laminat, forja, estanyat, etc. Hom n'obté les característiques mecàniques per escalfament fins a 550 °C, seguit d’un tremp amb aigua, i deixant-lo refredar a l’aire. Aleshores es produeix la maduració o enduriment estructural, que hom pot considerar acabat al cap d’una setmana. Les mateixes característiques poden ser aconseguides per un reveniment, després del tremp, a una temperatura de 150 °C durant 6 hores. Després del tremp el duralumini és mal·leable durant unes quantes hores, i hom ho aprofita per a donar-li forma. Hom pot evitar durant un quant temps l’enduriment de l’aliatge mantenint-lo a baixa temperatura (–40 °C), i així és possible de treballar-lo mecànicament. Amb certes addicions hom en pot millorar algunes de les propietats particulars: el níquel augmenta la resistència al fregadís, el plom en facilita el treball de mecanització, el crom n'augmenta la resistència, etc., i això dona lloc a una sèrie de duraluminis especials.^[1][2]