Dwight David Eisenhower (anglès: Dwight D. Eisenhower) (Denison, 14 d'octubre de 1890 - Walter Reed Army Medical Center, 28 de març de 1969), també conegut com a «Ike» Eisenhower, fou un militar i polític estatunidenc, 34è president dels Estats Units entre el 1953 i 1961. Durant la Segona Guerra Mundial fou general en cap de les forces aliades al Front Occidental, lluint el rang de General de l'Exèrcit (o general de 5 estrelles) i cap de l'Estat Major dels Estats Units després de la guerra. Gran amic d'ençà de la seva època de capità en els anys 20 d'un tinent provinent de la Primera Guerra Mundial anomenat George Patton, que arribaria a ser general de 3 estrelles.
Afiliat al Partit Republicà. Fundador de l'OTAN i un dels seus màxims impulsors, sent el seu primer Comandant Suprem.[1] Com a President, en l'àmbit exterior, supervisà l'alto el foc de la Guerra de Corea i, basant-se en la Doctrina de Represàlies Massives (també coneguda com a Doctrina Eisenhower) va mantenir la pressió sobre la Unió Soviètica, va fer de l'armament nuclear una prioritat superior de defensa pel seu ús de dissuasió i posava èmfasi en la intervenció en qualsevol conflicte on s'observés la influència soviètica (tot això dins del context de la Guerra Freda); i destacant-se el 1955 l'inici dels enviaments de consellers per entrenar a l'Exèrcit Sud-vietnamita. També va ser el primer president americà en realitzar una visita a Espanya el 1959, donant així el seu suport a la dictadura del general insurrecte Francisco Franco pel seu anticomunisme. En l'àmbit interior, durant el seu mandat destaca la creació de xarxes viàries i autopistes als estats centrals del país, prenent com a referència el sistema alemany dels anys 30. Quant a l'àmbit social, no va promoure lleis que ajudessin a disminuir la segregació racial i, finalment, llançà la Cursa Espacial. Va ser el primer President dels Estats Units nascut a Texas.