Back Cassidian Barracuda German EADS Barracuda English EADS Barracuda Spanish باراکودا (پهپاد) Persian EADS Barracuda French ברקודה (כטב"ם) HE Barracuda Croatian EADS Barracuda Italian EADS バラクーダ Japanese Barracuda (БПЛА) Russian
 Fotografia d'un dron Barracuda exposat al públic. | |
| Tipus | Vehicle aeri no tripulat |
|---|---|
| Fabricant | EADS Military Air Systems |
| Estat | Alemanya  |
| Primer vol | 2006 |
| Dimensions | 7,22 m ( ) × 8,25 m ( ) default |
| Velocitat màxima | ~735 km/h |
| Pes en buit | 2.300 kg |
| Pes màxim | 3.250 kg (300 kg de càrrega útil) |
| Abast | 200 km |
| Sostre de vol | ~6.100 m |
L'EADS Barracuda, o simplement Barracuda, és un vehicle aeri no tripulat que està servint per provar tecnologies de vol autònom i en xarxa. Tot i que de moment no té un rol especificat, es preveu que pugui transportar un apuntador làser, sistemes de guerra electrònica o armament.[1]
El desenvolupament del Barracuda com a dron completament autònom, de mitjana alçada i llarg abast va començar el 2003 per EADS Military Air Systems amb el suport d'Alemanya i Espanya. Els primers vols de prova van començar l'abril de 2006 a la base aèria de San Javier; el setembre d'aquell mateix any el prototip es va estavellar, deixant el projecte encallat durant dos anys. A partir del 2008 es van reprendre els vols de prova i l'any 2013 ja s'havien realitzat més d'una dotzena de vols amb èxit.[2][3]
Mentre que la resta d'estats europeus, liderats per França, han apostat pel Dassault nEUROn, orientat al vol supersònic el Barracuda ha apostat per la maniobrabilitat gràcies a les ales en forma de fletxa. Tot l'UAV està impulsat per un turboventilador i fa unes dimensions semblants a les d'un Messerschmitt Bf 109 de la Segona Guerra Mundial. La càrrega útil va situada a una badia sota les ales. De moment encara continua en fase de desenvolupament.[4]
- ↑ «Barracuda Demonstrator Unmanned Air Vehicle, Germany» (en anglès). army-technology.com. [Consulta: 1r desembre 2016].
- ↑ «The Stealthy Barracuda UAV Is Germany's Future Flying Force». Gizmodo. Andrew Tarantola, 17-10-2013. [Consulta: 1r desembre 2016].
- ↑ Jannot, desembre 2006, p. 56.
- ↑ Springer, 2013, p. 76.