Back ኤብላ Amharic إبلا Arabic ايبلا ARZ Ebla AST Ebla Azerbaijani ابلا AZB Эбла Bashkir Эбла Byelorussian Ебла Bulgarian ইবলা Bengali/Bangla
| |||||
| Tipus | ciutat antiga, tel, estat desaparegut i període històric  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| País | Síria | ||||
| Governació | Governació d'Idlib | ||||
| Població humana | |||||
| Llengua utilitzada | llengües canaanites | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 3000 aC | ||||
| Dissolució | 2240 aC | ||||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | |||||
| Data | 8 juny 1999 | ||||
| Identificador | 1293 | ||||
Ebla va ser una antiga ciutat estat del Pròxim Orient a la regió de Síria.[1] Ebla va ser una de les ciutats-estat més poderoses de la regió entre el 2500 i el 2400 aC. Aquestes dades capgiraren els coneixements coneguts fins fa poques dècades: si fins a la data només es reconeixien dos pols principals de desenvolupament en la civilització antiga preclàssica: Mesopotàmia i l'antic Egipte, l’àrea que té com a centre Síria i que s’estén a ponent fins a les costes de Palestina i el Líban i al nord fins a la península Anatòlica s’imposa cada vegada més com un tercer pol de desenvolupament antic.[2] Els descobriments arqueològics recents i les tauletes d'Ebla han proporcionat informació valuosa sobre l'economia, el comerç i la indústria, l'administració i la diplomàcia d'aquest poderós regne oblidat: arxius econòmics, tractats d'aliança amb els Estats veïns, relacions de guerra i de pau, epopeies i himnes religiosos.
La ciutat té forma d'un tel oval de 60 hectàrees dominada per una acròpoli central. Va ser descoberta l’any 1964 per un equip d’arqueòlegs italians a Tell Mardikh, uns 70 km al sud-oest d’Alep. Els seus vestigis van ser donats a conèixer per l'equip del professor Paolo Matthiae de la Universitat de Roma La Sapienza el 1968 els quals van descobrir les muralles, les portes monumentals, els edificis públics, els temples i el palau reial. Al palau van trobar unes 17.000 tauletes d'escriptura cuneïforme que formaven part de l’arxiu reial, datat entre el 2400 i el 2250 aC, redactades en sumeri i eblaïta.[1]
Ebla es va convertir en un centre urbà comercial amb Mari, ciutat de la qual era tributària cap al 2500 aC, i amb Kix i que tenia un comerç important amb Egipte, país al qual exportava sobretot productes tèxtils. Aquesta època és desconeguda per la falta de fonts, però a partir del regnat de Lugal-Zage-Si a Sumer es comencen a conservar textos, sobretot les anomenades Tauletes d'Ebla, datades a partir de l'any 2400 aC, quan la situació del regne es va capgirar i va aconseguir de dominar diverses ciutats-estat veïnes. Fins i tot Mari pagava tribut a Ebla.