Ecologia dels mitjans

L'Ecologia dels mitjans és una teoria que analitza tota la tecnologia que està pensada per ser utilitzada en la comunicació, des de l'escriptura fins als mitjans digitals, i que a través d'ella es generen situacions o opinions que afecten els subjectes que l'utilitzen. Hi ha un enfocament teòric basat en les aportacions d'investigadors com Harold Innis, Marshall McLuhan, Neil Postman o Walter Ong, els qui van abordar la problemàtica dels mitjans des d'una perspectiva ambiental on cap mitjà adquireix sentit o existència de manera aïllada, sinó en constant interrelació amb altres mitjans. També es pot dir que els mitjans i les tecnologies en general afecten la percepció i la cognició de manera gairebé imperceptible per les persones. Però per entendre aquest concepte cal repassar quins són els autors principals que van desenvolupar les principals teories i quin enfocament teòric se li dona en l'actualitat.

L'ecologia dels mitjans és l'estudi dels entorns mediàtics, la idea que la tecnologia i les tècniques, els modes d'informació i els codis de comunicació exerceixen un paper fonamental en els afers humans. L'ecologia dels mitjans és l'Escola de Toronto i l'Escola de Nova York. És el determinisme tecnològic, tant el dur com el tou, i l'evolució tecnològica. És la lògica dels mitjans, la teoria dels mitjans, la mediologia. Són els estudis de McLuhan, els estudis d'oralitat i alfabetització, els estudis culturals nord-americans. És la gramàtica i la retòrica, la semiòtica i la teoria de sistemes, la història i la filosofia de la tecnologia. És el postindustrial i el postmodern, el prealfabetitzat i el prehistòric.^[1]