Moneda | Dòlar de Surinam | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Organitzacions comercials | OMC, Unasur, Caricom | ||||||
Estadístiques | |||||||
PIB nominal | 3.324.385.325,2668 $ (2017) | ||||||
PIB (en PPP) | 8 987 milions (2014) | ||||||
Rànquing PIB | 161è (2014) | ||||||
Taxa del PIB | 1.8% (2014) | ||||||
PIB per càpita | (2014) | ||||||
PIB (PPP) per càpita | 15.191,195 dòlars Geary-Khamis (2017) | ||||||
PIB per sector | agricultura 6.2%, indústria 48.9%, serveis 44.8% | ||||||
Inflació | 3.4% (2014) | ||||||
Taxa de creixement real | −10,5 % (2016) | ||||||
Població sota el llindar de pobresa | 70% (2002) | ||||||
Força laboral | 165.600 (2007) | ||||||
Ocupació laboral per sector | agricultura 11.2%, indústria 19.5%, serveis 69.3% (2010) | ||||||
Taxa d'atur | 8.9% (2014) | ||||||
Indústries principals | extracció de or i bauxita, producció d'alumina, petroli, extracció de fusta, processament d'aliments, pesca | ||||||
Socis comercials | |||||||
| |||||||
| |||||||
Finances públiques | |||||||
Deute extern | 1 067 milions (2014) | ||||||
Ingressos | 1 156 milions (2014) | ||||||
Despeses | 1 383 milions (2014) | ||||||
Reserves totals | 424.603.963 $ (2017) | ||||||
Nota: dades monetàries en dòlars (US$) |
L'economia de Surinam és basada en l'extracció d'alúmina, or i petroli, responsables per 85% de les exportacions i el 25% dels ingressos governamentals. Això deixa l'economia del país extremament vulnerable a la variació de preus internacionals.[1]
L'any 2000, Ronald Venetiaan va assumir una vegada més el govern i va trobar una inflació de més de 100% a l'any, i un dèficit fiscal creixent. Ell ràpidament va implantar un programa d'austeritat, va elevar les taxes d'interès, va buscar reduir la despesa pública i va controlar la inflació.
En 2005, Surinam, al costat d'altres països de la regió, va subscriure un acord energètic amb Veneçuela denominat Petrocaribe, a través del qual les condicions per adquirir petroli i derivats són més convenients. En 2007 i 2008 el creixement va arribar a 6% a l'any, a causa de la inversió estrangera en la producció de petroli i or. No obstant això, l'economia va sofrir retracció el 2009 quan els preus internacionals dels minerals van caure.[1]
Surinam va rebre ajuda per a projectes en la mineria d'or i bauxita dels Països Baixos, Bèlgica, i del Fons Europeu per lo Desenvolupament.[1]