L'economia de l'Argentina es beneficia de rics recursos naturals, d'un alt percentatge d'alfabetització, d'un sector agrícola orientat a les exportacions, i d'una base industrial diversificada. A més és un productor mundial de cereals i de carn. Històricament, però, l'acompliment econòmic ha estat molt desigual. A finals del segle xix era una de les nacions més riques del món, riquesa basada en l'agricultura i la inversió estrangera. No obstant això, l'Argentina no assoliria mai un ple desenvolupament econòmic el segle xx. Després de la Segona Guerra Mundial el país va experimentar crisis econòmiques i polítiques successives, va augmentar considerablement el seu deute extern, i la hiperinflació va arribar al 200% mensual els anys vuitanta. Per mitjà d'un pla de convertibilitat, el país es va estabilitzar durant la dècada de 1990. Els aspectes negatius del pla, però, van fer més desigual la distribució de la riquesa. El 2001, el president va donar fi a la convertibilitat, va devaluar la moneda, i l'Argentina es va enfonsar en la pitjor crisi econòmica de la seva història, duent a més del 50% de la població sota el nivell de la pobresa. La recuperació ha estat ràpida, i el PIB va créixer més del 8% durant el 2003 i 2004. No obstant això, d'acord amb diversos analistes econòmics, l'Argentina ha de resoldre la situació energètica per tal d'aconseguir taxes de creixement del 3-5% els pròxims anys. A pesar de la crisi, l'Argentina és una potència econòmica de Llatinoamèrica, amb la quarta posició en la renda per capita (RNB), la tercera en PIB, la primera en PIB per capita segons el mètode del PPP, encara conserva un alt índex de desenvolupament humà en comparació amb la resta de la regió.
.jpg)
(2022) 
