Història de Grècia |
---|
|
Història per tema |
L'edat fosca grega, emmarcat en el col·lapse de l'edat del bronze, és el període que transcorre des del col·lapse del món micènic (entre el 1200 aC i el 1100 aC), comprenent els períodes submicènic (Grècia continental) i subminoic (Creta), entre els anys 1125 aC i 1050 aC i el període protogeomètric (1050 aC-900 aC). El terme edat fosca té una connotació massa negativa respecte a tal com va ser la realitat del moment històric. Es pot parlar, amb un to més neutral, de la transició de l'edat del bronze a l'edat del ferro a l'est de la mediterrània.[1]
El terme edat fosca reflecteix la decadència en termes de riquesa i cultura material enfront dels períodes anteriors i posteriors i es justifica el terme foscor per escassesa de dades. Només la ciutadella de civilització micènica d'Atenes, encimbellada a la part alta de l'Acròpoli, va resistir la destrucció.
NOTA: El terme edat fosca o anys obscurs es fa servir també per a referir-se al començament de l'edat mitjana, ressaltant l'apagada cultural d'aquell temps, tot i que aquesta nomenclatura no és universalment acceptada, perquè avui dia tendeix a considerar-se que aquesta època tenia una cultura diferent, però no en mancava.