Aquest article tracta sobre els períodes en els quals se subdivideixen les èpoques glacials. Per a una explicació més global, vegeu Època glacial. |
Les edats de gel o glaciacions són períodes gelògics de la Terra durant els quals el glaç polar va envair la superfície dels continents.[1]
Aquests períodes glacials s’han presentat des del Precambrià, on hi hagué la glaciació huroniana, ara fa entre 2.400 i 2.100 milions d'anys fins a la darrera glaciació de Würm al Plistocè ara fa uns 75.000 anys.[2][3]
El refredament produït en la Terra, originat a partir d'estius frescos i hiverns rigorosos, va fer que la neu acumulada durant l'hivern no s'acabés de fondre a l'estiu. L'absorció de calor de la superfície terrestre era menor i, any rere any, augmentava la superfície de la capa de gel. Aquest fenomen produeix el descens del nivell del mar.
Durant les èpoques glacials la precipitació (neu) superava la fusió estival i el gel s'acumulanva en els casquets polars i a les muntanyes. En aquestes condicions el volum d'aigua en forma de gel, atrapada als casquets polars, provocava la baixada del nivell del mar fins a arribar a desenes o al centenar de metres per dessota del nivell actual. Amb això els rius s'encaixaven profundament en el relleu i abocaven graves i arenes al mar formant ventalls costaners i deltes.[4]