Edatisme

L'edatisme (en anglès ageism) o vellisme^[1] és la discriminació que rep una persona per la seva edat a través d'estereotips socials i prejudicis.^{[2][3] [4]} Aquest terme va ser creat l'any 1969 per Robert N. Butler^[5] (metge, gerontòleg, psiquiatre, autor nord-americà i primer director de l'Institut Nacional d'Envelliment).

El terme ageism va ser utilitzat el 1968 pel gerontòleg i psiquiatre Robert Butler per referir-se a la discriminació contra les persones grans i basant-se en els termes de sexisme i racisme. Segons Butler,^[6] aquesta problemàtica està constituïda per tres aspectes, que són les actituds perjudicials cap a les persones grans, a la vellesa i a l'envelliment; les pràctiques discriminatòries cap a aquest col·lectiu, i els processos i polítiques institucionals, els quals perpetuen i fan perdurar els estereotips sobre la gent gran, reduint així les seves oportunitats de viure una vida satisfactòria i disminuir la seva dignitat personal.^[7]

La causa real de l'edatisme no és el nombre elevat d'ancians/es o joves que hi ha actualment, sinó l'augment de la població en totes les edats, que ha fomentat la competència entre generacions.^{[cal citació]}

L'any 2014, els governs del món van reconèixer l'edatisme com: "La font comuna de la justificació i la força impulsora de la discriminació per edat".^[8] Majoritàriament, existeix o s'utilitza en contra de les persones grans, però també hi ha casos de discriminació que afecten altres grups d'edats diferents.

Convé ressaltar que hi ha indústries que s'aprofiten de l'envelliment per provocar un gran complex i vergonya al col·lectiu gran i extreure'n benefici. Per exemple, les cirurgies plàstiques o les cremes anti-edat.^[9]

També, trobem edatisme cap als/les adolescents i nens/es, ja que, segons Astroth, és "malauradament" comú sentir o pensar que actualment la joventut es troba en risc d'abandonar els estudis, caure en drogoaddiccions, en la delinqüència i de patir embarassos no desitjats. En moltes ocasions, s'han rebutjat les seves idees perquè són massa joves, o assumint que han de comportar-se de certa manera a la seva edat.^[10] És usual que les persones de mitjana edat desqualifiquin els/les joves, establint paràmetres de comparació amb una societat (la de la seva pròpia joventut), que ja no existeix i la qual no tornarà.^[11] Per tant, la idea d'una joventut en risc s'implica en tot el col·lectiu que el forma. També, es pot destacar l'efebifòbia, què és la por o el rebuig irracional als/a les joves.

"Quan el referent universal és el de l'home i la dona bells/belles, joves, en plenitud sexual, la vellesa en surt malparada."^[12]