Edifici de gran altura

Un edifici de gran alçada és un edifici alt, a diferència d'un edifici de poca alçada i es defineix de manera diferent en termes d'alçada segons la jurisdicció. A Catalunya, es considera edifici de gran alçada a partir de 50 metres.^[1] S'utilitza com a edifici residencial, d'oficines o altres funcions, com ara hotel, comerç minorista o amb múltiples finalitats combinades. Els edificis residencials de gran alçada també es coneixen com a blocs.^[2] Un edifici de gran alçada molt alt es coneix com a gratacels.^[3]

Els edificis de gran alçada es van fer possibles amb la invenció de l'ascensor (ascensor) i amb materials de construcció més abundants i menys costosos. Els materials utilitzats per al sistema estructural d'edificis de gran alçada són el formigó armat i l'acer. La majoria dels gratacels d'estil nord-americà tenen un marc d'acer, mentre que els blocs residencials solen estar construïts amb formigó.

Les estructures de gran alçada suposen reptes de disseny particulars per als enginyers estructurals i geotècnics, especialment si es troben en una regió sísmicament activa o si els sòls subjacents tenen factors de risc geotècnic com ara una alta compressibilitat o fang de badia. També suposen seriosos reptes als bombers durant les emergències en estructures de gran alçada. El disseny d'edificis nous i antics, sistemes d'edificis com el sistema de canonades de l'edifici, sistemes de climatització (calefacció, ventilació i aire condicionat), sistema d'aspersió contra incendis i altres coses com les evacuacions d'escales i ascensors plantegen problemes importants i calen condicions constructives específiques.^[1] Sovint calen estudis per assegurar-se que s'aborden els problemes de confort i perill del vent per als vianants. Per permetre una menor exposició al vent, transmetre més llum del dia al terra i semblar més esvelts, molts gratacels tenen un disseny amb retranqueig.

Els edificis d'apartaments tenen avantatges tècnics i econòmics a les zones d'alta densitat de població i s'han convertit en un tret distintiu dels allotjaments d'habitatge a pràcticament totes les zones urbanes densament poblades del món. En contrast amb les cases de poca alçada i les unifamiliars, els blocs d'apartaments acullen més habitants per unitat de superfície de sòl i redueixen el cost de la infraestructura municipal.