Un edifici inacabat és qualsevol estructura arquitectònica (edifici, pont, carretera…) que es va deixar a mig fer per molt de temps, que avança molt poc a poc o que únicament existeix en paper. Molts projectes han quedat sense acabar en l'etapa primerenca dels plans i altres van atènyer una etapa més avançada.
Es diu també d'edificis en via de construcció, quan l'obra és molt lenta, hi ha moltes interrupcions i la data d'estrena s'ajorna cada vegada. Les obres es poden interrompre per raons multiples: canvi de règim, canvi de pla urbanístic, manca de diners, problemes estructurals o econòmics, megalomania, guerra… Un cas apart són els captritxos arquitecturals, edificis deliberadament a mig fer o ruïnes artificials per decorar parcs i jardins.
Hi ha edificis a mig fer arreu del món, alguns serveixen parcialment i altres són deixats a la intempèrie. Molts països tenen una llista de grans obres inútils, acabats o no, com ara viaductes d'autopistes que mai no es van construir,[1] aeroports sense operacions,[2] pisos en estat de closca permanent. La «crisi del totxo» del 2008 ha deixat a Espanya un ric patrimoni de pisos inacabats.[3]
Tals edificis van inspirar llegendes. Una de les més conegudes és la de la Torre de Babel, incabat per intervenció de Déu que no en volia, o encara, entre moltes altres, la del Pont del Diable de Cardona, a mig fer perquè el diable havia perdut un repte amb sant Joan a qui acabaria primer un pont al Cardener.[4]