Back ادموند فيلوز ARZ Edmund Fellowes English Edmund Fellowes Italian Edmund Fellowes Portuguese Edmund Fellowes Swedish
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 novembre 1870  Londres |
| Mort | 21 desembre 1951 (81 anys) Windsor (Anglaterra) |
| Religió | Anglicanisme |
| Formació | Oriel College |
| Activitat | |
| Ocupació | musicòleg, bibliotecari, editor, músic, prevere |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Lilian Louisa Hamilton (1899–) |
| Pare | Horace Decimus Fellowes |
| Premis | |
  
| |
Edmund Horace Fellowes (Paddington, Londres, 11 de novembre de 1870 - Windsor, Anglaterra, 21 de desembre de 1951) fou un músic, musicòleg, editor, bibliotecari i prevere anglès.
Format al Winchester College, i a l'Oriel College de la Universitat d'Oxford, en aquest darrer es formà també musicalment. Fellowes va decidir emprendre una educació convencional i seguir una carrera a l'Església Anglicana. Va estudiar a l'Oriel College d'Oxford, on entrà en contacte amb els estudis de teologia, i això el portà a estudiar i graduar-se en teologia el 1892, per esdevenir capellà, essent ordenat diaca el 1894, i sacerdot el 1895. No obstant això, va continuar mantenint el seu interès per la música, i es va convertir en un intèrpret de gran talent. El 1896 va obtenir la llicenciatura en Música per la Universitat d'Oxford, abans d'assumir el càrrec de Precentor de la Catedral de Bristol el 1897. També va esdevenir mestre de cor. Va servir com a canonge menor de Windsor durant més de cinquanta anys, des de 1900 fins a la seva mort el 1951, l'únic canonge menor que havia servit en aquest càrrec amb cinc sobirans. Devot anglicà i defensor de la música tradicional de l'església, va ser més conegut fora de Windsor com un eminent musicòleg que va defensar el renaixement de la música anglesa dels segles XVI i XVII. Fou bibliotecari honorari de St. Michaels College a Tenbury Wells entre els anys 1918 i 1948, on dugué a terme l'arranjament i la catalogació de l'extens material imprès i manuscrit. Centrà el seu interès en la música anglesa antiga, sobre la qual feu conferències en diverses universitats. La seva contribució més important fou l'edició de música anglesa del període comprès entre el 1545 i el 1640, així com els escrits i enregistraments amb què ho acompanyà, unificant, d'aquesta manera, els coneixements teòrics amb la pràctica musical. treball com a musicòleg que es recordarà millor a Edmund Fellowes.[1][2][3]
Edmund Horace Fellowes fou nomenat doctor honoris causa en música tant per la Universitat d'Oxford (1939) com per la Universitat de Cambridge (1950).[4][2]
- ↑ «Edmund Horace Fellowes». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 2 octubre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesgmo - ↑ «E.H. Fellowes, clergyman, musician & scholar». College of St George. [Consulta: 2 octubre 2022].
- ↑ Townsend Warner, Sylvia «Edmund Fellowes as Editor». The Musical Times. Musical Times Publications Ltd., Vol. 93, Núm. 1308, 1952, pàgs. 59-61.