Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 juny 1905 ![]() Torila (Estònia) ![]() |
Mort | 17 novembre 1982 ![]() Österhaninge (Suècia) ![]() |
Sepultura | Metsakalmistu ![]() |
Formació | Acadèmia de Música i Teatre d'Estònia ![]() |
Activitat | |
Ocupació | director d'orquestra, compositor ![]() |
Membre de | |
Gènere | Òpera i simfonia ![]() |
Família | |
Cònjuge | Elfriede Saarik (1941–) Linda Tubin (1932–) ![]() |
Fills | Rein Tubin ( ![]() Eino Tubin ( ![]() ![]() |
Premis | |
| |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Eduard Tubin (Torila, Comtat de Tartu, 18 de juny de 1905 - Estocolm, Suècia, 17 de novembre de 1982) va ser un compositor i director d'orquestra estonià.
Va ser una de les figures fonamentals en el desenvolupament del llenguatge musical nacional estonià, sobresortint en la música simfònica.[1] Va viure la meitat de la seva vida a Estònia i l'altra a Suècia, on es va haver d'exiliar el 1944. L'estada a Suècia li va permetre assolir una major llibertat artística, però també el va aïllar de la seva cultura natal. Va patir una llarga obscuritat i negligència fins que el director estonià Neeme Järvi va començar a defensar la seva causa.
La seva carrera artística va ser llarga i productiva. Va compondre música en diversos gèneres, que inclou deu simfonies (incloent la Simfonia núm. 2, "Llegendària", el 1937, la Simfonia núm. 4, "Sinfonia lirica", el 1943, i la Simfonia núm. 9, "Sinfonia semplice", el 1969), cinc concerts, dues òperes (Barbara von Tisenhusen, 1968, Reigi õpetaja [El pastor de Reigi], 1971), un ballet Kratt (1940), nombroses obres de cambra i cançons per a solistes i corals.