Eduardo Francisco Pironio

Servent de Déu
Eduardo Francisco Pironio

Biografia
Naixement	3 desembre 1920 Nueve de Julio (Argentina) (oc)
Mort	5 febrer 1998 (77 anys) Ciutat del Vaticà
Sepultura	Basílica de Nostra Senyora de Lujan
President del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Treballadors dels Serveis de Sanitat
16 de febrer de 1985 – 1 de març de 1989
← --- Fiorenzo Angelini →
Dades personals
Nacionalitat	Argentina
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1964–), sacerdot catòlic (1943–), professor d'universitat, teòleg
Ocupador	Pontifícia Universitat Catòlica Argentina
Consagració	31 de maig de 1964 per Antonio José Plaza
Proclamació cardenalícia	24 de maig de 1976 per Pau VI Cardenal prevere de Santi Cosma e Damiano
Enaltiment
beat
Festivitat	4 de febrer
Participà en
14 octubre 1978	conclave d'octubre del 1978
26 agost 1978	Conclave d'agost de 1978
Christus in vobis spes gloriæ
Lloc web	Fitxa a catholic-hierarchy.org
Llista Cardenal bisbe de Sabina-Poggio Mirteto 11 juliol 1995 – 5 febrer 1998 President Consell pontifici per als Laics 8 abril 1984 – 20 agost 1996 ← Opilio Rossi – James Francis Stafford → Cardenal 24 maig 1976 – Prefecte de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica 20 setembre 1975 – 8 abril 1984 ← Arturo Tabera Araoz – Jean Jérôme Hamer → Arquebisbe titular 20 setembre 1975 – 24 maig 1976 ← Georg Moser – Eugeen Laridon → Diòcesi: bisbat de Thiges 2n Bishop of the Roman Catholic Diocese of Mar del Plata (en) 19 abril 1972 – ← Enrique Rau – Rómulo García → Diòcesi: bisbat de Mar del Plata Bisbe auxiliar 24 març 1964 – 19 abril 1972 Diòcesi: arquebisbat de La Plata Bisbe titular 24 març 1964 – 19 abril 1972 ← Marcos Gregorio McGrath – Heraldo Camilo A. Barotto → Diòcesi: bisbat de Caeciri

Eduardo Francisco Pironio (3 de desembre de 1920 – 5 de febrer de 1998) va ser un cardenal de l'Església catòlica (el sisè argentí en ser-ho, i el primer llatinoamericà en ocupar un càrrec a la Cúria Pontifícia en el moment de la seva creació cardenalícia). El teòleg argentí Juan Carlos Scannone ubica les elaboracions teològiques de Pironio com una de les quatre branques de la teologia de l'alliberament, denominant-la "Teologia de l'Alliberament des de la Praxi Pastoral".^[1] Va ser declarat servent de Déu per l'Església Catòlica el 23 de juny de 2006.