Back إدوارد كرتيس Arabic ادوارد كرتيس ARZ Edward S. Curtis Czech Edward Curtis German Edward S. Curtis English Edward Sheriff Curtis Spanish Edward S. Curtis Basque ادوارد اس. کرتیس Persian Edward S. Curtis Finnish Edward Sheriff Curtis French
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 febrer 1868  Whitewater (Wisconsin) | ||
| Mort | 19 octubre 1952 (84 anys) Whittier (Califòrnia) | ||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||
| Sepultura | Forest Lawn Memorial Park | ||
| Altres noms | El caçador d'ombres L'Home que dorm sobre el seu alè | ||
| Es coneix per | Fotògraf i etnòleg | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Estats Units d'Amèrica Seattle | ||
| Ocupació | fotògraf, director de cinema, explorador, antropòleg, guionista | ||
| Activitat | 1896 - 1930 | ||
| Gènere | Retrat | ||
| Company professional | Asahel Curtis (1895–) | ||
| Participà en | |||
| 24 juny 1977 | documenta 6 | ||
| 31 maig 1899 | Harriman Alaska Expedition (en)  |
||
| Família | |||
| Cònjuge | Clara J. Phillips (1892−1919) | ||
| Fills | Harold Curtis (1893−?) Elizabeth M. Curtis (1896−1973) Florence Curtis Graybill (1899−1987) Katherine Curtis (1909−?) | ||
| Pares | Ellen Sheriff (1844−1912) Johnson Asahel Curtis (1840−1887) | ||
| Germans | Asahel Curtis | ||
Signatura  | |||
   
  | |||
Edward Sheriff Curtis (Whitewater, 16 de febrer de 1868 − Whittier, 19 d'octubre de 1952) va ser un fotògraf i etnòleg autodidacte estatunidenc.
Establert a Seattle com a fotògraf d'èxit, un encontre fortuït amb l'antropòleg George Bird Grinnell el posà en contacte amb les cultures natives nord-americanes. Aquesta descoberta, als 32 anys, li canvià la vida. A partir d'aleshores es dedicà durant més de 30 anys, de manera gairebé exclusiva, a documentar gràficament i recopilar per escrit la cultura dels natius nord-americans, amb l'objectiu de conservar la memòria d'unes formes de viure amenaçades per una desaparició imminent. Malgrat la manca de formació acadèmica, va deixar l'obra monumental The North American Indian, un recull exhaustiu de la cultura de les tribus dels Estats Units i part del Canadà en 20 volums, i la pel·lícula In the Land of the Head Hunters, precursora del cinema documental.
L'obra etnogràfica li va donar renom però no diners. Va viure els darrers anys modestament i quan va morir la seva obra ja s'havia oblidat. A partir de la dècada dels 1970 ha estat revaloritzada, si bé no tant pel valor acadèmic com per la qualitat artística, etnogràfica i humana de les fotografies.