Efectes de la gran altitud sobre els humans

Pujada al mont Rainier.

L'altitud afecta seriosament els humans. El percentatge en què se satura l'hemoglobina amb oxigen determina el contingut d'oxigen en la sang de l'home. Quan el cos arriba als 2.100 metres sobre el nivell del mar, la saturació de l'oxihemoglobina comença a disminuir dràsticament.[1] Tanmateix, el cos humà posseeix adaptacions a curt i llarg termini que el permeten de compensar, en forma parcial, la falta d'oxigen. Els atletes fan servir aquestes adaptacions per millorar llur rendiment. Hi ha un límit per a l'adaptació: els homes de muntanya es refereixen a les altituds superiors als 8.000 metres com zona de mort, on cap cos humà pot aclimatar-s'hi.

  1. Young, Andrew J; Reeves, John T. «Human Adaptation to High Terrestrial Altitude». A: Medical Aspects of Harsh Environments. 2, 2002 [Consulta: 5 gener 2009].  Arxivat 2009-01-11 a Wayback Machine.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne