Back أي إيتشي نيجيشي Arabic اى ايتشى نيجيشى ARZ Eyiti Negisi Azerbaijani ای ایچی نقیشی AZB Эйіці Нэгісі Byelorussian Еичи Негиши Bulgarian এই-ইচি নেগিশি Bengali/Bangla Eiči Negiši Czech Ei-ichi Negishi Danish Ei-ichi Negishi German
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 14 juliol 1935  Hsinking (Manxukuo) | ||
| Mort | 6 juny 2021 (85 anys) Indianàpolis (Indiana) | ||
| Residència | Indiana (1999–) Estats Units d'Amèrica | ||
| Nacionalitat |  Japó | ||
| Formació | Universitat de Pennsilvània - química orgànica (1960–1963) Universitat de Tòquio - química orgànica (1953–1958) | ||
| Es coneix per | l'acoblament de Negishi | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Química orgànica | ||
| Ocupació | químic, catedràtic, investigador | ||
| Ocupador | Teijin (en)  (1958–1972) Universitat de Hokkaidō Universitat de Syracuse Universitat Purdue | ||
| Membre de | |||
| Professors | Herbert Charles Brown | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | James Tour | ||
| Premis | |||
Ei-ichi Negishi (根岸 英一, Negishi Eiichi)[1] fou un químic japonès que va fer gran part de la seva carrera a la Universitat de Purdue als Estats Units. Se'l coneix essencialment per la seva descoberta de l'acoblament que porta el seu nom.[2] Va rebre el Premi Nobel de Química 2010 çconjuntament amb Richard F. Heck i Akira Suzuki.[3]
Negishi nasqué a Txangxun, que en aquella època era la capital de la Manxukuo, una part de la Xina sota ocupació japonesa, i que és actualment la capital de Jilin (Xina). Es va graduar a la Universitat de Tòquio el 1958, i va efectuar el seu internship a Teijin. Se n'anà estudiar als Estats Units i obtingué el seu doctorat a la Universitat de Pennsylvania el 1963 sota la direcció del professor Allan R. Day. El 1966, ingressà com a investigador postdoctoral a la Universitat de Purdue, abans de ser professor ajudant el 1968, i treballà amb el llorejat del Nobel Herbert C. Brown. El 1972, canvià d'universitat per a ser professor ajudant a la Universitat de Syracuse i el 1979 obtingué una promoció com a professor. Tot i així, tornà el mateix any a la Universitat de Purdue.
El 2000 fou guardonat amb el Royal Society of Chemistry's Sir Edward Frankland Prize Lectureship.[4]
El 2010 rebé el Premi Nobel de Química per la seva contribució a la química organopal·làdica.
- ↑ Negishi's CV Arxivat 2010-10-24 a Wayback Machine. on its lab's website
- ↑ Anthony O. King, Nobuhisa Okukado and Ei-ichi Negishi «Highly general stereo-, regio-, and chemo-selective synthesis of terminal and internal conjugated enynes by the Pd-catalysed reaction of alkynylzinc reagents with alkenyl halides». Journal of the Chemical Society Chemical Communications, 1977, pàg. 683. DOI: 10.1039/C39770000683.
- ↑ «Press release 6 October 2010». [Consulta: 6 octubre 2010].
- ↑ «Professor Ei-ichi Negishi». J. Chem. Soc., Perkin Trans. 1. Royal Society of Chemistry, 2001, pàg. 9–xii. DOI: 10.1039/b009326m [Consulta: 6 octubre 2010].