![]() |
Aquest article tracta sobre el quadre. Si cerqueu la cançó amb el mateix nom, vegeu «Espècies per catalogar#El matrimoni Arnolfini». |
Portret van Giovanni Arnolfini en zijn vrouw (neerlandès) ![]() | |
---|---|
![]() | |
Tipus | pintura ![]() |
Creador | Jan van Eyck |
Creació | 1434 |
Mètode de fabricació | pintura a l'oli |
Gènere | retrat ![]() |
Moviment | Primitius flamencs ![]() |
Mida | 82 (![]() ![]() |
Propietat de | Margarida d'Àustria (1516–1530) Maria d'Habsburg (1530–1558) Felip II de Castella (1558–1598) James Hay (en) ![]() National Gallery de Londres (1842–) Carles II de Castella (valor desconegut–1700) Diego de Guevara (en) ![]() ![]() |
Col·lecció | National Gallery de Londres, Londres |
Catalogació | |
Número d'inventari | NG186 ![]() |
Catàleg | A Treasury of Art Masterpieces: from the Renaissance to the Present Day:(47) Les pintures més famoses del món:(2) 100 great paintings : Duccio to Picasso : European paintings from the 14th to the 20th century:(23) Early Netherlandish painting Vol. I The van Eycks—Petrus Christus (en) ![]() Dutch Painting (en) ![]() ![]() |
El matrimoni Arnolfini o el Retrat de Giovanni Arnolfini i la seva esposa és un quadre del pintor flamenc Jan van Eyck datat el 1434. Representa el ric mercader Giovanni Arnolfini i la seva esposa Jeanne Cenami, establerts a la ciutat de Bruges (actualment a Bèlgica) entre 1420 i 1472, on van prosperar econòmicament. Avui dia, els historiadors de l'art discuteixen quina és la imatge que presenta el quadre; la tesi dominant durant molt de temps, introduïda per Erwin Panofsky en un assaig de 1934, sosté que la imatge correspon al casament de tots dos personatges, celebrat en secret i atestat pel mateix pintor.[1] Tanmateix, s'han proposat moltes altres interpretacions, i el consens actual és que la teoria de Panofsky és difícilment sostenible.
En qualsevol cas, la pintura, que es troba des del 1842 a la National Gallery de Londres, és considerada com una de les obres més notables de Van Eyck. És un dels primers retrats de tema no hagiogràfic que es conserven i, a la vegada, una escena costumista. La parella apareix dreta, a la seva cambra; l'espòs beneeix la seva dona, que li ofereix la seva mà dreta, mentre recolza l'esquerra en el seu ventre. El posat dels personatges resulta teatral i cerimoniós, pràcticament hieràtic; alguns especialistes veuen en aquestes actituds flegmàtiques una certa comicitat, tot i que els molts que interpreten la representació d'un casament atribueixen el seu aire pompós a aquest fet.[2]